Infoakwaba

INFOAKWABA és la revista d'informació de les activitats d'Akwaba

 

 

     
     
   infoakwaba1212 portada núm. 1111
portada núm. 9 9 portada núm. 8 8 7
6 5 4
3 2 1

 

 

portada núm. 11 portada núm. 9portada núm. 8 

 

Infoakwaba nº12 I després de la guerra, què?

Infoakwaba nº12

I després de la guerra, què?

 

 

infoakwaba12

Infoakwaba nº 11 IX Jornades de la Fundació Akwaba : CREANT BARRI Art, Educació i desenvolupament comunitari

Infoakwaba nº 11 IX Jornades de la Fundació Akwaba : CREANT BARRI Art, Educació i desenvolupament comunitari

Infoakwaba 11

AdjuntoTamaño
infoakwaba11.pdf1.96 MB

Infoakwaba n 9: Canals 2.0

Ja és aquí el nou número n9u d'infoakwaba!

 

infoakwaba n 9 llegir versió online - html

http://www.fundacioakwaba.cat/web/?q=node/271/

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

descàrrega versió per a imprimir - pdf (5.5 mg)

Infoakwaba nº 8: I després de la guerra què?

AdjuntoTamaño
portada.jpg86.29 KB

Editorial: La indiferència d'Europa

 

Tot i que en som conscients, no deixa de ser indignant com Europa dóna l’esquena als països de l’Àfrica, especialment quan s’acaben els conflictes armats. És vergonyós, perquè, en primer lloc, Europa és, en gran part, responsable de la gestació d’aquests conflictes i, en segon lloc, perquè és gràcies a la riquesa de recursos naturals d’aquests països (de la qual els seus ciutadans no es beneficien) que nosaltres podem mantenir el nostre nivell de vida. Potser, un dels millor exemples d’aquesta situació és el de la Costa d’Ivori, país on vaig estar treballant amb la Fundació Akwaba i que evidencia clarament que, després d’una guerra dura, el procés postbèl·lic no deixa de ser difícil i complicat, però que encara ho és més quan Europa no assumeix la seva responsabilitat. Denunciem governs, multinacionals i organismes internacionals pel seu nul interès en el procés de reconstrucció després de la guerra.

Una societat sencera ha estat dividida durant més de quatre anys a la Costa d’Ivori, per interessos polítics i econòmics, moltes vegades gestats als despatxos d’occident i que han tingut les seves conseqüències als països del Sud (ho escriviu en majúscula, oi?).

Dones i nens, persones desplaçades, drets humans violats, infraestructures educatives i sanitàries desaparegudes. Aquest és el resultat de la nostra indiferència com a societat civil i la dels nostres governs i dels organismes internacionals. Des de la Fundació Akwaba, les persones que hi treballem o hi fem de voluntàries volem denunciar els conflictes oblidats, en aquest cas el de la Costa d’Ivori i cridar a la responsabilitat civil de tots nosaltres davant d’aquestes situacions.

Fundació Akwaba

Ira Nahomi Moreno

 

COOPERACIÓ INTERNACIONAL: La fi de les armes no significa la pau

Ana Lorente Floriano, fotògrafa professional, ha estat durant aquest any 2007 fent diversos reportatges a la ciutat de Bouaké, sobre la situació post conflicte de la ciutat i especialment sobre els projectes de la Fundació Akwaba en aquella ciutat. Un dels projectes dels quals ha fet un reportatge és sobre el programa de nois i noies soldats i joves amb risc de marginació social de Gonfreville. Aquí tenim una petita mostra d’aquest reportatge.

   

AdjuntoTamaño
00100001.jpg1008.85 KB
00140001.jpg851.03 KB
00400005.jpg585.73 KB

COOPERACIÓ INTERNACIONAL: "Mimi, la joie", un èxit

Cartell de

 

 

 

El darrer 15 de novembre es va estrenar el documental "Mimi,la joie" als cinemes Verdi Park de Barcelona. A l’estrena van assistir més de 200 persones i una bona part es van haver quedar a fora perquè l'aforament estava complet.

Tal com comenté vem a l’anterior exemplar, "Mimi la joie" és un projecte de sensibilització realitzat en consorci per la Fundació Akwaba, la Lliga dels drets dels pobles i Farmamundi i amb la producció executiva de Càtar films.

La iniciativa neix d’un projecte de les tres entitats a Costa d'Ivori, sobre la prevenció de la transmissió materno infantil i la problemàtica amb que es troben les dones seropositives, tant a nivell mèdic com a nivell social.

El documental alhora que denuncia la situació, també vol mostrar una part més humana de la malaltia, aquella part més alegre i esperançadora que sovint, els canals de comunicació no deixen que ens imaginem.

 

 

 

 

Les dones, com a motor de les societats africanes, han de fer front a les seves realitats quotidianes i el fet d'esdevenir seropositives els suposa una dificultat afegida, ja que la majoria no poden accedir econòmicament als medicaments i a la vegada reben un gran rebuig per part de les famílies i una estigmatització social.

Estan previstes moltes projeccions del documental, així com accedir a gran nombre de festivals, i d'aquesta manera arribar a un públic més general i ampliar l'àmbit de difusió. La idea es que esdevingui una eina de debat, de crítica, i aconseguir que les societats del nord facin pressió per pal·liar aquestes desigualtats que, en el cas del VIH/Sida estan presents.

Després de l’estrena, "Mimi, la joie" ha esta projectada a diferents municipis dela província de Barcelona i a la ciutat de Logroño en motiu del dia mundial contra la Sida. La propera projecció serà als cinemes Rambla de L'Hospitalet de Llobregat el 24 de gener de 2008.

Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport de l’Agència Catalana de Cooperació al desenvolupament, la Diputació de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al desenvolupament, Institut català de les dones i l’Ajuntament de l’Hospitalet.

 

SENSIBILITZACIÓ: Fundació Akwaba edita JOCS DE GUERRA, COSA D’INFANTS,conjuntament amb l’editorial La Quadriga.

El llibre, així com el CD de música del grup Gunjam Band, amb la cançó "Alerté" sobre els nens soldat, i els materials didàctics per a les escoles formen part de la campanya "I després de la guerra, què?", que vol alertar i conscienciar la nostra societat sobre les conseqüències que té la guerra per a la població civil.

Jocs de Guerra. Cosa d’infants vol mostrar a la nostra societat, sorda a realitats que creuen llunyanes, a través dels relats i dels dibuixos dels nens i nenes que han estat soldats o que han hagut de fugir, víctimes del conflicte, que la guerra afecta en primer lloc als més dèbils, a les dones i als infants. Aquests infants i joves en algun moment al llarg del conflicte han estat acollits al centre de Gonfreville dins el programa d’acollida de joves que porta a terme Fundation Akwaba Cote d’Ivoire en col·laboració amb UNICEF.

El llibre presenta dibuixos dels nens i nenes soldats, relats d’Alícia Gili i poemes de Sílvia Romero, que ens mostren la realitat d’un conflicte.

Són les nenes les que sovint reben les majors i més greus conseqüències de la guerra: violacions, sida i altres malalties de transmissió sexual, fills no desitjats i rebuig social de la família i de les seves comunitats. La nostra societat és sovint també muda a les veus que ens criden d’arreu i que sembla que no volem escoltar. Aquest llibre ens permet sentir aquestes veus de dones, que mouen el continent africà cap a un futur millor.

Els nens es converteixen en petits soldats a través de l’addicció a les drogues o per un simple plat de menjar.

I alhora són les dones les que sovint protegeixen la família, ja que es veuen obligades a fugir amb els seus fills i s’encarreguen del sosteniment familiar i social, mentre el país és desmunta al seu voltant.

Amb aquesta obra volem denunciar i incitar a la presa de consciència de la societat catalana i, especialment, de la nostra joventut, d’aquests conflictes oblidats i de la situació

dels més desemparats: els infants i les dones.

Actuació del grup Gunjamband 

Actuació del grup Gunjamband

Sílvia Romero i Xavier Badia, de l'Institut de la Pau.jpg 

Sílvia Romero i Xavier Badia, de l'Institut de la Pau

 

Jordi Puertas i Mercè Rigo, lectors durant la presentació del llibre

Jordi Puertas i Mercè Rigo, lectors durant la presentació del llibre

AdjuntoTamaño
gunjamband.jpg126.58 KB
Sílvia Romero i Xavier Badia Institut de la Pau.jpg136.14 KB
Jordi Puertas i Mercè Rigo- lectors durant la presentació del llibre.jpg104.19 KB

ACOLLIDA I FORMACIÓ

Esta es la historia de un reencuentro. Nosotras somos tres hermanas que por circunstancias de la vida la mayor vive en M

AdjuntoTamaño
foto1.jpg71.56 KB
foto2.jpg99.36 KB
foto3.jpg106.6 KB

"Dona i SIDA, prevenir actuar i viure"

Aquest passat 17 de novembre es van celebrar les jornades "Dona i SIDA, prevenir actuar i viure" organitzades per la Fundació Akwaba. Aquestes tenien una clara intenció de no parlar només de la sida a l’Àfrica des del punt de vista femení, perquè som conscients que ni el problema és la malaltia en si, ni el problema són les dones ni el problema és l’Àfrica; el problema, com es va dir al llarg de tota la jornada, és la política, la ideologia i la indiferència. La política de les administracions occidentals, la ideologia de determinats lobbies i la indiferència d’una gran part de la nostra societat.

Al llarg de les jornades hem pogut destacar algunes idees clau:

- Malgrat que les entitats que treballen aquí amb els joves, sobre la prevenció de la SIDA, fa més de 15 anys que estan executant programes i maletes educatives, totes les entitats han estat d’acord que potser, el problema no és la manca d’informació entre els nostres joves, sinó saber-hi arribar, sense que ens responguin "no em ratllis". Així doncs, cal tractar el tema d’una manera integral, emmarcant-lo dins d’una eduació sexual completa i sense complexos, de qualitat i amb igualtat.

- No volem donar una imatge catastrofista de la malaltia de la SIDA a l’Àfrica ni utilitzar el component lacrimogen. Volem, com reflecteix el documental de Mimi, la Joie, incidir en la superació de la malaltia, tot destacant la capacitat de les dones africanes per tirar en davant amb força, i amb voluntat, sostenint l’Àfrica com la mateixa Marie Françoise (periodista ivoriana) ha dit. Desmuntant, així, la imatge preconcebuda que tenim a Occident i que els mitjans de comunicació difonen de l’Àfrica en general i de la dona africana en particular. Tal com va destacar Marie Françoise la dona africana és forta, és valenta i lluitadora, sap quins són els seus objectius i s’organitza i treballa per aconseguir-los sense esperar la caritat d’occident per començar a actuar.

Malgrat això, no volem oblidar la denúncia, perquè si un paper tenim nosaltres en tot això és la denúnicia i el compromís. Volem denunciar el paper de les farmacèutiques, i també el dels governs occidentals en la situació de la SIDA a l’Àfrica. Creiem que ja és hora que es comenci a fer pressió, que comencin a aparèixer canvis en les polítiques internacionals i en les multinacionals i som nosaltres, la població civil, els qui podem fer aquest paper. Denunciar i incidir, és potser el resum del que el discutit Nord de les jornades ha de fer en favor del Sud només geogràfic.

AdjuntoTamaño
jornades.JPG143.18 KB

Infoakwaba nº 7: SIDA. Prevenir, Actuar, Viure. Jornades Dona i Sida

portada del número 7

Editorial

Des dels anys 80, que aparegueren els primers casos de sida al món, han mort més de 25 milions de persones i són portadors del VIH més de 40 milions d'éssers humans.
En els països del nord els avenços que s'han produït en el coneixement de la malaltia han estat positius, s'ha millorant en supervivència i qualitat de vida, i en la no-discriminació i el suport social a les persones afectades.
Però aquest canvi no s'ha produït de manera homogènia a tot el món, els països del Sud no n'han pogut gaudir, ja que han quedat atrapats en les mancances d'un sistema econòmic neoliberal mundial que dificulta l'establiment d'estructures sanitàries i educatives bàsiques als països del sud.
En el cas de l'Àfrica subsahariana, la regió que presentem al llarg d'aquestes jornades, aquest procés ha accentuat especialment les desigualtats de gènere. La prevalença de la sida en les dones d'aquest territori és més elevada que en els homes i va en augment.
Per això es parla d'una "feminització de la infecció". I cal dir que la infecció de VIH en les dones està molt estigmatitzada.
Amb les jornades d'aquest any "SIDA: Prevenir, Actuar, Viure", volem veure com es tracta la sida tant en el nostre territori com a l'Àfrica, i ser conscients d'aquestes diferències amb l'objectiu de sensibilitzar la població catalana sobre les dificultats i entrebancs que es troben les persones d'aquests països que són contagiades per la malaltia i el difícil accés als medicaments (la problemàtica de les patents), els estigmes i rebuigs que s'han creat al voltant de la dona amb sida... i totes aquelles qüestions que fan que aquesta síndrome es visqui de manera molt diferent al Sud i al Nord, i entre homes i dones.
Per això, el pròxim 17 de novembre, a la biblioteca Tecla Sala, tindran lloc les VIII Jornades de la Fundació Akwaba, amb la presència de diverses entitats locals convidades, vinculades al tema de la sida a l'Hospitalet i a Barcelona, que ens explicaran les seves experiències des de diferents punts de vista: prevenció, tractament i reinserció. A la tarda es projectarà el documental "Mimi, la Joie", i dues conferències; Eduard Soler (Farmamundi), i Maria Francoise Affoua (periodista ivorenca). Per tancar la jornada se celebrarà com cada any el sopar solidari, al centre de cultura Collblanc- la Torrassa.
Paral·lelament a aquestes activitats es faran diversos tallers de sensibilització a les escoles de L'Hospitalet i Barcelona, perquè considerem important que els més petits i les famílies tinguin també l’oportunitat de conèixer aquest tema. En aquest sentit, hi haurà una exposició de bàatiks “Bla be oumien. La força de les dones”, del 26 de novembre al 5 de desembre, a la biblioteca Josep Janés de l'Hospitalet del Llobregat.

COOPERACIÓ INTERNACIONAL: Akwaba, 15 anys

No podíem tenir millor notícia per aquest quinzè aniversari d'Akwaba que l'arribada de la desitjada pau a la Costa d'Ivori, el país que ha centrat el gran gruix de la cooperació internacional de la Fundació Akwaba a l'Àfrica. Després de quasi cinc anys, aquest estiu els homes i les dones d'aquest país han tornat a conquerir la pau, una pau que sempre ha estat present en la convivència quotidiana de la diversitat de cultures, llengües i tradicions que conformen aquest país.

Ara tot just fa cinc anys, l'estiu del 2002, la Fundació Akwaba celebrava el seu desè aniversari amb molta il·lusió pels nous projectes de cooperació que s'iniciaven a la Costa d'Ivori. La col·locació de la primera pedra de l'hospital maternoinfantil de Bouaké era una fita important, era el projecte de cooperació més gran per al qual Akwaba havia aconseguit finançament. Tot just uns mesos després esclatava la guerra, una guerra artificial, organitzada des de fora del país i que responia als interessos econòmics de les grans multinacionals i als jocs estratègics d'altres països.

La guerra va trasbalsar moltes vides i molts projectes a la Costa d'Ivori i en aquests anys ha estat molt difícil la cooperació amb el país. L'atenció amb programes d'emergència de desenes de milers de desplaçats que fugien de la ciutat de Bouaké, es va convertir en un pou sense fons que va portar al límit dels seus recursos a l'entitat i alhora va obrir noves línies de treball, com ara l'atenció als nens i les nenes soldats i a les mares seropositives. Malgrat tot, enmig de la guerra les obres de l'hospital van tirar endavant i, enguany, aquest gran centre sanitari ha iniciat les seves activitats a Bouaké, ciutat on retornen massivament els desplaçats pel conflicte.

També a l'Hospitalet els darrers anys han estat molt intensos, anys amb una forta arribada d'immigració a la ciutat i amb una important dedicació d'Akwaba a la seva acollida. Han estat també anys per contribuir a la transformació del barri de Collblanc-la Torrassa a través del seu pla integral, amb una especial dedicació al projecte d’acollida de joves nouvinguts, Xarxa.

Akwaba inicia, en aquest quinzè aniversari, una nova etapa plena d'il·lusió i de nous reptes, tot reafirmant els seus valors i la seva aposta per un altre món possible i una societat cada cop més cohesionada socialment. Mantenint al sud el suport a l'enfortiment de les estructures associatives africanes, als projectes sanitaris, de promoció de la dona i de reinserció social d'infants i joves i obrint nous projectes d'energies renovables, de promoció econòmica, d'intercanvi comercial sud-sud, de desenvolupament rural i de microcrèdits. I mantenint al nord els projectes que cerquen l'equitat i la igualtat d'oportunitats, participant en l'acollida als nous ciutadans i ciutadanes que arriben a l'Hospitalet, en programes d'accés a les noves tecnologies per a tothom, en atenció a la gent gran, en atenció als joves del barri...

Akwaba renova també la seva aposta per la sensibilització i la denúncia de les situacions d'injustícia, tot mantenint el seu compromís de participar activament en el moviment social altermundista a través del Fòrum Social Mundial, el Fòrum Social Africà i la xarxa de moviments socials i pacifistes de Catalunya. Les jornades interculturals, la festa de la diversitat, el treball d'educació en valors amb els infants i joves i la producció de documentals continuaran sent bons instruments per als propers anys.

Akwaba fa quinze anys i com tu, té almenys quinze raons més per
seguir treballant perquè un altre món sigui possible.

COOPERACIÓ INTERNACIONAL: La Flama de la Pau

És una nova era per a Bouaké, que dia a dia observa el retorn de la seva població. En efecte, la cerimònia de la Flama de la Pau ha consagrat la reunificació de Costa d'Ivori en presència de gairebé la totalitat de les forces vives dels país: partits polítics, autoritats administratives, caps tradicionals, forces de defensa i seguretat i les Forces Nouvelles (la rebel·lió), societat civil, però també sis caps d'estat africans i diversos ambaixadors i representants d'organitzacions subregionals, africanes i de l'ONU.

La gran mobilització de la població ivoriana procedent de les quatre cantonades del país per viure en directe aquest acte, símbol de la reunificació del país, era total. Aquesta mobilització és testimoni de la set i de la voluntat d'aquesta població de caminar vers la pau i vers la reconciliació entre els fills i filles d'aquest país destrossat per la guerra.

Gracies a l'acord polític interivorià firmat el 4 de març de 2007, a Ouagadougou, i acceptat pels partits i tota la població, alguns dels actes concrets estan en marxa malgrat l'atemptat contra el primer ministre a l’aeroport de Bouaké, el 29 de juny de 2007.

La reorganització dels prefectes, semiprefectes i magistrats, la supressió de la zona de confiança, la col·locació del centre de comandament integrat que pretén la reunificació dels dos exèrcits, la posada en marxa de brigades mixtes i, sobretot, l’entrada a Bouaké, el 30 de juliol, del president Laurent Gbagbo en favor de la Flama de la Pau intenten convèncer els més escèptics davant la tornada a Bouaké.

Així, successivament, les administracions s'hi instal·len. Els exàmens s'han desenvolupat correctament i, alhora, a tot Costa d'Ivori el personal de l'Estat és redestinat en les zones exocupades per la rebel·lió.

A l'igual que en les zones ocupades, totes les infraestructures necessiten ser rehabilitades per programes governamentals. L'Estat comença a realitzar tímidament projectes de reconstrucció, ja que Costa d'Ivori necessita realment l’ajuda exterior per tirar endavant.

És per això que cal saludar la presència de diverses ONG en les zones sinistrades i a Bouaké en particular. De fet, mentre que certes ONG realitzen programes a Bouaké per ajudar la població víctima d’aquesta guerra a assumir aquesta situació de postcrisi, altres preparen a aquesta població, als poblat a les audiències públiques a la identificació dels votants en vista de les eleccions lliures i transparents per a una feliç sortida de la crisi que sacseja Costa d'Ivori des de fa cinc anys.

La delegació Fundació Akwaba s'inscriu en aquesta dinàmica d'ajuda a la reinserció social, a la rehabilitació comunitària de les bombes d'aigua dels poblats, a l'electrificació dels poblats amb energia solar i a la posada en marxa de les cases de salut i de l'hospital maternoinfantil.

Andre Atta Adjumani
President Fundació Akwaba Costa d'Ivori

COOPERACIÓ INTERNACIONAL: I després de la guerra què?

Milers d'impressions, imatges, converses, moments compartits, novesmaneres d'entendre la vida... ha estat el resultat de viure els dies i la realitat de la Costa d'Ivori.
Deixant enrere més de 4 anys de conflicte, l'acord de pau suposa una esperança per a la població, que es mostra totalment optimista i motivada amb el nou procés de reconstrucció postbèl·lica.

A mesura que arribem per la carretera, es va fent més evident que la zona que realment ha patit el conflicte armat ha estat Bouaké i la seva perifèria. Els punts de control (checks-points) de les tropes rebels revisant la documentació i els vehicles fan sentir que la reconstrucció de la pau és un procés lent, però, per altra banda, quan s'arriba a la ciutat la gent respira alegria i confiança perquè, teòricament la guerra s'ha acabat i hi ha l'esperança de recuperar el ritme habitual..

Amb la crisi s’ha devaluat força el preu dels productes, però alhora la gent ha perdut les feines amb què ha d’afrontar la despesa diària. Una altra dificultat, conseqüència de la guerra, és l'accés als subministraments: l'aigua potable és un bé força preuat, així com la llum amb els continus talls d'electricitat.

Un passeig per la ciutat pot arribar ser una gran experiència que ens empeny a reflexionar. Quan es lleva el dia, comença el ritme de la ciutat. El mercat, com a punt de trobada, reuneix dones, homes, autobusos que es desplacen per les zones més properes, venedors per compte propi que asseguren tenir el remei per a qualsevol malaltia, nens i nens corrent amunt i avall…; en definitiva, un conjunt d'elements que es converteixen en el motor d'aquesta ciutat i que l’omplen fins a l'últim racó dels colors i sons que la fan tan especial.

D'altra banda, ha estat molt important conèixer la tasca de la cooperació internacional sobre el terreny. Poder posar imatges i rostres a les estadístiques i dades a què contínuament fem referència en els projectes, parlar amb la gent i conèixer-ne les necessitats i problemàtiques reals són elements indispensables per poder actuar amb coherència des del nord.

La força d'aquests pobles és un exemple per a no abandonar la lluita, per a continuar demanant unes relacions nord-sud més igualitàries i per aconseguir un món més just per a tots i totes.

ACOLLIDA I FORMACIÓ: Activitats i horaris del programa Inserta’t. Setembre 2007

Les activitats del programa laboral Inserta't en aquest trimestre seran les mateixes que abans de l'estiu.

Es manté l'aula de recerca de feina, però amb un nou horari: a partir del setembre romandrà oberta tots els dilluns i dimecres, de 15 a 19 h.
L'horari d'atenció al públic per a temes laborals de consulta i assessorament es concentra als dilluns, dimarts i dimecres, d'11 a 14 h, i els dilluns i dimecres, de 15 a 19 h.

Els tallers laborals es realitzaran els dimecres, de 15 a 17 h, a l'aula gran d'Akwaba; seran principalment de recerca de feina i coneixement del mercat laboral; els de recerca de feina per Internet seran els dijous al matí, de 9 a 11 h, a l'aula d'informàtica.

Es preveu oferir un servei nou d'assessorament juridicolaboral gratuït (per a temes de contractes, nòmines, acomiadaments, etc.) amb una persona especialitzada en el tema, els dilluns a la tarda, de 17 a 19 h.
Paral·lelament es continuarà contactant amb noves empreses per així aconseguir noves ofertes de treball i poder inserir al major nombre de persones.

SENSIBILITZACIÓ: Programa Jornades 2007. "SIDA: Prevenir, Actuar, Viure"

10.30 -11 Lliurament de documentació

11 - 11.45 Obertura de les Jornades

- Sra. Alícia Gili, directora d'Akwaba.
- Sr. Jordi Petit (comissionat del Programa municipal de la sida de l'Ajuntament de l'Hospitalet )

11.45 - 13.30 Taller amb les entitats.

- Entitats convidades: SIDA STUDI, Fundació Salut i Comunitat i Creació Positiva.
- Espai perquè les entitats convidades puguin explicar la seva tasca amb relació al tema de la sida

13.30 - 15.00 Tallers, activitats i dinar (espai exterior de la Biblioteca Tecla Sala)

15.00 -17.30 Projecció del documental.

15.00 - 15.30 Presentació del documental.
- Marguerite Nguessabe (infermera del programa PTMI al centre de salut "Gonfreville" de Bouaké, a Costa d'Ivori)
- Laura Moreno (Fundació Akwaba)
- Oihane Espúñez (Fundació Akwaba)

15.30 - 16.30 Projecció del documental.

16.30 - 17.00 Explicació i xerrada sobre el documental.
- Marguerite Nguessabe
- Laura Moreno
- Oihane Espúñez

17.00 - 17.30 Descans.

17.30 - 18.00 Conferència: Eduard Soler (Farmamundi).

18.00 - 18.30 Conferència: Maria Françoise Affoua (periodista de Costa d’Ivori).

18.30 - 18.45 Torn de preguntes obertes.

18.45 -19.00 Cloenda de les Jornades, a càrrec d'Alicia Gili.

Lloc: Biblioteca Tecla sala del Hospitalet (L1 Torrassa)

SENSIBILITZACIÓ: Mimi, la joie

"Mimi, la joie – Mimi, l'alegria", és el títol del documental gravat a Costa d'Ivori durant el mes de maig, produït conjuntament per la Lliga dels Drets dels Pobles, Akwaba, Farmamundi i Cátar Films.

Mimi, la joie presenta la situació de la dona i el SIDA a la ciutat de Bouaké, a través de la història de diversos personatges. Entre ells Martha, una dona seropositiva que lluita cada dia per defensar els seus drets i sensibilitzar a la població i Marguerite, infermera que té cura de les dones amb el virus. Aquest documental ens apropa a la seva situació social i sanitària, així com a la difícil situació política en que es troba el país. La SIDA és a l'Àfrica una malaltia silenciada, i una dona seropositiva es rebutjada per família i societat. Aquest documental representa el difícil recorregut vital d’aquestes dones.

"Mimi, la joie" s’estrenarà el 15 de novembre als Cines Verdi a les 21h, i ha estat seleccionada en la categoria de documentals en el Festival Internacional de Sitges que tindrà lloc el proper 12 i 13 d’octubre.

SENSIBILITZACIÓ: Jocs de guerra. Cosa d'infants

Dins de la campanya de conscienciació social "I després de la Guerra què?", el proper dia 26 d'octubre a les 19.30h es presenta el llibre "Jocs de Guerra. Cosa d'infants" a la biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet.

EDUCACTIU: Prevenir, actuar i viure. Activitats amb joves

Aquest estiu el grup d'adolescents del projecte Xarxa ha creat un fòrum a Internet per tal de xerrar d'aquelles coses que ens interessen però que, moltes vegades, no ens animem a comentar "en directe". Un dels temes d’aquest espai de discussió virtual és un "diccionari del sexe", per plantejar dubtes i comentaris amb la intenció de crear més endavant un petit diccionari a la nostra mida.
Es van proposar diferents conceptes que van ser definits amb humor i en un sentit crític. Varen sortir paraules associades a malalties de transmissió sexual, mètodes de prevenció i relacions afectives. Us n'oferim una per compartir amb vosaltres allò que pensa avui dia la gent més jove sobre la sexualitat i les relacions:

Amor:
1/ és quan dues persones de diferent sexe o del mateix senten una atracció física mútua;
2/ és quan dues persones s'atrauen des del primer moment i es respecten;
3/ pot ser bo i dolent alhora, ja que et poden deixar enamorat i sol.

Un dels temes que més va sortir va ser el dels mètodes de prevenció. Els nois i noies van deixar missatges com aquests:

"Si vols tenir sexe amb alguna altra persona sempre has de tenir cura de no contraure malalties o embarassos no desitjats"
[PROTEGEIX-TE][CUIDATE]
"La manera de tenir cura per no contraure la sida és utilitzar el preservatiu quan tinguis relacions sexuals"
"Els joves no hem d’actuar impulsivament, sinó que hem de pensar en els problemes que poden venir després"

I a ritme de rap:

A: "la gente joven cree
que no necesita condón
¿cómo hacer
para llamar su atención?"
B: "Habla con ellos y verás
cómo entran en razón"

En començar el cicle escolar i la nova "temporada" de Xarxa, oferirem als joves la creació d'una "capsa de l'amor", on es barrejaran les manualitats i l2enginy. Els nois i noies participants primer hauran de fer una capsa amb cartró i després l'hauran d’omplir amb tots aquells objectes que considerin importants per gaudir de relacions afectives saludables. No parlem només de sexe segur, sinó bàsicament de la manera com ens relacionem per viure de manera saludable i, sobretot, sense pors ni prejudicis.

Infoakwaba nº 6: Canals

Editorial

Canals 2.0

Les imatges configuren la nostra vida quotidiana. Des del segle XIX, amb el desenvolupament de tecnologies com la fotografia, la imatge ha estat un element important a l’hora de determinar significats i valors socials. Les imatges que emeten la televisió, les revistes, les que ens arriben per Internet, pels mòbils… van configurant la nostra forma d’entendre el cos, la sexualitat, la cultura, les relacions socials, amb el medi ambient, el desig, els hàbits de consum…

Així, la manera de mirar, de narrar i de representar el món i les persones, lluny de ser objectiva, està vinculada a uns valors ideològics determinats, que visibilitzen i permeten la capacitat de contar històries a un tipus d’actors i no a uns altres. En la cultura occidental el contínuum home-blanc-heterosexual ha estat l’actor principal de totes les històries o de la Gran Història. El projecte Canals 2.0 vol obrir un espai perquè diferents veus pugin contar les petites històries que normalment no tenen cabuda en els mitjans de comunicació i que quan ho fan sempre és com a actors secundaris i mai com a subjectes capaços de parlar en primera persona.

Canals 2.0 utilitza tecnologies senzilles, quotidianes i de baix cost com les càmeres digitals, les càmeres de vídeo, els mp3 o Internet, perquè diferents col·lectius amb escassa representació i participació en el context social puguin explicar, publicar i compartir les seves experiències de vida, els seus anhels, desitjos, memòries... A partir de les històries en primera persona s’explicita la diversitat de cultures, edats, gèneres, religions i classes socials que conviuen en els nostres barris. Aquesta diversitat no sempre és entesa com a quelcom positiu o enriquidor. Des del projecte Canals volem aprofitar l’ús de les noves tecnologies i les històries contades per construir un nou concepte de comunitat, basada en el diàleg i el respecte a les diferències.

El projecte s’està realitzant amb grups de joves, com ara el de Xarxa de la Fundació Akwaba o l’IES Sant Jaume de l’Hospitalet; amb grup de dones de diferents cultures a tres barris de Rubí, i amb un grup de gent gran usuària de la Sala Òmnia de la Fundació Akwaba. Així mateix han participat en algunes activitats paral·leles, el grup de joves del projecte Ponts dels CEIP Ramón y Cajal, Charlie Rivel i Pep Ventura, així com els de l’aula d’acollida de l’IES Margarida Xirgu i el grup de dones de classes de castellà i d’Òmnia de la Fundació Akwaba.

Es poden visitar les fotografies a www.flickr.com.

COOPERACIÓ INTERNACIONAL: La fi de les armes no significa la pau

Certes imatges o notícies de conflictes armats han passat a ser habituals en els mitjans de comunicació; tant, que de vegades ens mostrem impassibles davant d’aquests fets.

En molts casos, ni tan sols s’ha fet difusió del conflicte. És el cas, entre d’altres, de Costa d’Ivori. L’any 2002, després d’un cop d’estat el país va patir un conflicte armat.

Durant 3 anys, aquesta zona i més especialment la ciutat de Bouaké, ha quedat totalment destruïda. Forces rebels i governamentals han lluitat sota els diversos interessos de molts, en gran part estrangers, i d’algunes empreses transnacionals. Encara que han volgut fer creure que era una guerra per qüestions ètniques i culturals.

Durant aquest temps, s’han vist afectats serveis bàsics com la sanitat i l’educació i han estat ONG locals i internacionals les que han hagut d’afrontar aquestes mancances, ja que l’ajuda d’organismes internacionals ha estat escassa o gairebé nul·la.

Aquesta guerra, per altra banda també ha comportat la implicació de molts nens i nenes a l’exèrcit, ja que s’han convertit en infants soldat, davant de la indiferència i passivitat dels governs.

En els últims mesos, s’ha parlat de possibles acords de pau, però a l’hora de la veritat, sembla que la situació no acaba d’estabilitzar-se.

La situació actual no es considera de conflicte armat , però els serveis públics han quedat paralitzats, malalties com la SIDA i la malària han augmentat considerablement, la població desplaçada tem el retorn, i molta gent ha perdut les seves cases...

Així doncs, algú creu que davant d’aquesta realitat, podem parlar d’una situació de pau?

FORMACIÓ I ACOLLIDA: Àrea de Formació i Acollida

Els cursos de castellà i alfabetització van finalitzar el passat mes de juny. Aproximadament 150 persones han passat al llarg de tot el curs 2006-07 pels diferents nivells que s’han fet tant en horari de matí com de tarda.

Des de la nostra àrea volem agrair el seu esforç a tots els voluntaris i voluntàries que han fet possible un any més la realització d’aquest projecte. Tant l’equip de professors com les persones que estan al servei de guarderia han dedicat generosament i gratuïtament part del seu temps per facilitat el coneixement de la nostra llengua, i les nostres tradicions i costums a les persones nouvingudes a la nostra ciutat.

D’altra banda, volem agrair també la participació de tots els col·lectius que van realitzar les mostres gastronòmiques el passat dia 10 de juny a la Festa de la Diversitat.

Al llarg d’aquest estiu, l’àrea laboral portarà a terme durant el mes de juliol tallers de recerca de feina per Internet a l’aula d’informàtica. Aquests tallers es realitzaran un cop a la setmana en horari de matí amb la participació de la tècnica laboral i una voluntària de l’entitat.

EDUCACIÓ: Projecte Ponts 2006/07

Aquest curs hem realitzat el projecte Ponts a tres escoles del barri Collblanc-la Torrassa, la Charlie Rivel, el Ramón y Cajal i el Pep Ventura.

Durant tot el curs hem treballat i realitzat diferents dinàmiques. Aquest any es va fer un acte de presentació al teatre joventut el 25 d’abril, en el qual els nens i nenes del projecte van poder explicar què era i que havien fet.

Una altra de les activitats que hem realitzat va ser la gimcana on ens vam ajuntar més de 30 nenes i nenes de diversos Ponts per fer diverses proves amb grups integrats per alumnes de diversos Ponts.

En aquesta activitat els nois i noies van gaudir molt i van tenir l’oportunitat de fer nous amics i amigues.

Aquest mes de maig ha finalitzat el projecte Ponts, amb molt bons resultats. Tots els nens i nenes n’han fet una valoració positiva i han millorat en les tasques acadèmiques i en les relacions personals.

L’equip de monitors també estem satisfets de la feina feta i d’ haver compartit el projecte amb aquests infants i amb els centres.

Esperem que tot us vaig molt bé, nens i nenes del Ponts.

FORMACIÓ I ACOLLIDA: Itineraris socioeducatius per a la vida laboral al barri Collblanc - la Torrassa

La Fundació Akwaba ha començat un nou projecte adreçat a joves del barri de 16 a 18 anys arribats recentment al país, o que per diversos motius -absentisme escolar, dificultats socioeconòmiques, etc- no estiguin inserits en l'educació reglada. Es tracta d’un conjunt d'activitats socioeducatives per enfortir la transició a la vida activa d’aquest col·lectiu. La intenció del projecte és donar suport a les habilitats socials dels joves amb un programa de formació i acompanyament per a la primera entrada al món laboral. D'altra banda, s'intenta establir un pont entre el projecte socioeducatiu per a adolescents "Xarxa" i el programa d'inserció laboral 'per a adults "Inserta't", ambdós gestionats per la Fundació Akwaba.

El programa inclou l'acompanyament individualitzat en l'orientació professional i la cerca de la primera feina, que consisteix a oferir informació sobre el món laboral, les possibilitats formatives del sistema educatiu i algunes qüestions legals. També s'elaboren currículums i perfils laborals i es preparen entrevistes de treball. A més, es preveu organitzar una sèrie d'activitats formatives, com ara cursos de català, d'informàtica –tractament de textos (Word, Excel) i d'imatge (Photoshop), Internet, ús del teclat– i de cerca de feina. Les persones participants a "Itineraris" s'incorporaran a algunes de les activitats de descoberta de l'entorn i coneixement de la cultura d'acollida amb el grup de joves del projecte "Xarxa".

Per a més informació, truqueu als matins al 93 440 76 96 o al 93 331 10 54 i demaneu una entrevista amb l'Helena, o envieu un correu a: itinerarisakwaba@fundacioakwaba.cat.

Infoakwaba nº 5: Fòrum Social Mundial: un altre món és possible


Amb el suport de:

Editorial

LES DUES CARES DEL FÒRUM SOCIAL MUNDIAL DE NAIROBI.

Dunia Mbadala Yawezekana, un altre món és possible.


Nairobi va ser aquest mes de gener un conjunt de colors, veus en diversos idiomes, formes de vestir i formes de pensar distintes. Moltes vegades les diferents veus i formes de pensar, com en un babel modern, es confonien i costava de veure la destinació final de les idees que tots compartíem. El lema del Fòrum Social Mundial era "Un altre món és possible", però de vegades el mateix fòrum semblava desmentir aquest lema.

Molta gent es preguntava si la finalitat del fòrum es desvirtuava a causa d'aquest babel modern o si, pel contrari la finalitat última era compartir tantes idees i formes de pensar distintes que conformin un món on el pensament únic no té lloc.

També hi va haver discussió sobre quin tipus de fòrum volíem, marcat des d'occident, racional i de via única, o pel contrari donàvem pas al fòrum que reclamaven molts dels kenyans en protestes de diferents tipus, un fòrum realment obert a tot el món, inclosos els més pobres. Es van fer marxes d'entitats de dones en contra de les inscripcions que la majoria de petites entitats de països pobres, com la mateixa Kenya, no podien pagar, protestes contra els preus del menjar que servia el Winsorf en l'interior del fòrum, que solament els participants rics podíem permetre'ns de pagar, mentre que a tots els petits comerciants de menjars kenyans se'ls havia prohibit l'entrada a l'interior del recinte.

Una activista d'una de les associacions dels barris de barraques (bidonvilles) de Nairobi ens preguntava: "Per què veniu a visitar el nostre bidonville i després no permeteu a la nostra associació participar en el vostre fòrum?" Les incongruències van sorgir des del primer dia de fòrum, i malgrat tot hi va haver una característica que tothom va destacar favorablement, les estadístiques: més del 50% de les associacions participants eren moviments de dones. Les activitats de gènere van acaparar el programa del fòrum, les participants femenines arribaven a un 68% i hi van participar activistes de més de 48 països. El Fòrum Social de Nairobi ha estat un fòrum de dones, on les dones han demostrat la seva força i la seva capacitat per generar noves vies de pensament i de reflexió.

Finalment es va acceptar que un fòrum social mundial no podia tenir dues cares, i es va donar pas a aquestes petites organitzacions kenyanes i als venedors ambulants. I alhora, això ens va fer reflexionar sobre la idea mateixa del fòrum, i quin fòrum volíem per al futur. I la majoria arribàvem a una conclusió: el fòrum té la seva raó d'existir, simplement pel fet d'existir, que una vegada a l'any algú recordi a occident que hi ha altres formes de pensar i d'entendre el món, i que aquestes veus encara que sigui en un veritable babel modern, volen ser escoltades.

COOPERACIÓ: Altres formes d'expressar les idees


Si el Fòrum Social Mundial es caracteritza per alguna cosa és per tenir formes d’expressió i manifestació molt diverses: teatre social, convocatòries, conferències, mostres artístiques i culturals. Entre totes volem destacar la que va utilitzar l’organització Friends of the Earth, que a través d’una col·lecció de caricatures il·lustrava el significat del desenvolupament. Aquestes caricatures recollides en el llibre Si això és el desenvolupament, poden quedar-se’l! definien cada un dels aspectes negatius del desenvolupament amb una mirada crítica, dura i, sobretot, una alternativa. Us oferim aquí una mostra d’aquestes caricatures, per mostrar altres formes de fer escoltar les veus discordants, les veus del sud.


  Riki Watzka (Eslovàquia)

  Sharad Sharma (Índia)

COOPERACIÓ: Fòrum Social Mundial


Aquest darrer mes de gener va tenir lloc la 7a edició del Fòrum Social Mundial.

L'esdeveniment va reunir a un gran nombre d'activistes, xarxes, moviments socials, ONGs i d'altres grups motivats per aquesta iniciativa.

Els temes tractats van ser diversos, però tots mirant de trobar les eines per a la transformació social i sota el lema "Un altre món és possible".

El nombre de participants en aquesta edició a Nairobi (al voltant dels 40.000) ha estat força menor que en d'altres. Podria ser causa de l'elevat cost i/o a una certa saturació del Fòrum Social Mundial? És cert que el Fòrum també s'ha descentralitzat, que hi ha altres fòrums regionals i temàtics, i que tampoc l'èxit ha de mesurar-se en funció del nombre, però tot i així, pensem que la pregunta segueix sent rellevant, i que el perill de que es produeixi aquesta saturació hi és.

És important plantejar-nos quin futur té el propi Fòrum Mundial i si caldria revisar i/o renovar els objectius d'aquest. És indubtable que des de la seva primera edició, el Fòrum va desbordar àmpliament les expectatives, i prova d'això és la seva expansió geogràfica. És també inqüestionable que moltes de les reivindicacions del Fòrum han passat a formar part de l'agenda política i que s’ha convertit enuna referència a nivell mundial. Tal i com anomena Boaventura de Sousa, "les institucions internacionals i altres àmbits de poder han hagut d'anar incorporant en aquests últims anys certs plantejaments i reivindicacions plantejades en el FSM". En canvi, passades varies edicions, el Fòrum es troba actualment en una incògnita respecte al seu futur sobre el qual existeixen intensos debats. Ha de continuar essent el Fòrum tal i com diu la seva carta de principis un espai democràtic d'idees, d'aprofundiment de la reflexió, formulació de propostes i articulació de les organitzacions de la societat civil sense subscriure declaracions conjuntes o prendre accions col·lectives?

Ha de prendre, pel contrari, un caràcter més ambiciós de propostes fermes i planificar accions col·lectives? La veritat és que aquesta qüestió hauria de ser objecte d'intens debat, entre aquells partidaris de considerar el Fòrum com un espai de trobada i d'intercanvi (donada l’enorme diversitat de les organitzacions que la integren) i qui proposava arribar a posicions úniques, subscriure documents conjunts i dur a terme accions col·lectives. Considerant que de les dues maneres, és necessari una actitud coherent i constant en cada una de les societats que formen en planeta; només d’aquesta manera anirem demostrant "als de dalt" quin món és en el què volem viure.

COOPERACIÓ: Francisco, "Chico", Witaker


Membre fundador del primer Fòrum Social Mundial a Porto Alegre, va ser entrevistat pel diari Avui sobre el futur del Fòrum Social Mundial, i la seva visió sempre alternativa i optimista obria les portes a un nou tipus de Fòrum.

"El Fòrum continuarà amb la mateixa estructura actual d’espai de trobada; no es pot convertir en un moviment d’acció política en què uns quants dirigeixin i els altres els segueixin", comentava Chico respecte al format del Fòrum. "Al 2008 es multiplicaran al màxim els espais de trobada fent milers d’activitats arreu del món. El futur del Fòrum són els microfòrums locals." "La missió del Fòrum no és fer accions conjuntes per tenir més força; és la societat civil la que ha de canviar les coses."

<

p align="left">Respecte a la manera d’organitzar aquest nou model de Fòrum, Chico assegurava que "l’espai de trobada l’any que ve serà Internet. Estem creant una gran web on la gent pugui comunicar-se entre si i cadascú sàpiga quines activitats faran els altres".

Chico Witaker es va mostrar optimista en l’entrevista sobre el pas endavant que havia fet el fòrum en el continent africà, tot reunint gent separada fins aleshores per fronteres i problemes polítics. A més, havia servit per posar sobre la taula "grans problemes i reptes de l’Àfrica, que, com la sida, són també problemes mundials".

Davant la pregunta de si creia que és factible que el lema del Fòrum, "Un altre món es possible", Chico contestà amb rotundiat: "Sí, sóc optimista. Dins de la societat civil està creixent la consciència que pot canviar les coses si s’activa, s’implica i és connecta amb els altres". Extret de l’Avui, 24 de gener de 2007.

COOPERACIÓ: La ràdio, una veu alternativa


El passat 21 de gener va tenir lloc dins del Fòrum Social Mundial la xerrada "Els mèdia independents i associatius en les lluites socials a l’Àfrica: intercanvi de casos pràctics i proposta d’accions concretes", portada a terme per Alternatives Espaces Citoyens.

En aquesta xerrada es va parlar de l’exemple concret de l’evolució dels mèdia a Senegal, i com s’ha passat de ser un monopoli estatal en els anys 60, fins arribar a una independència i liberalització durant els anys 90. I tanmateix, els monopolis dels mitjans de comunicació segueixen vinculant els seus continguts al negoci i a les audiències i per això deixen fora les veus independent i alternatives.

Actualment en molts països del continent africà les televisions encara són un monopoli de l’estat, però pel que fa a la premsa i la ràdio el pluralisme està generalitzat. Els mitjans convencionals exclouen les informacions alternatives i explícitament les veus de la població més marginada, els joves i les dones. La majoria del monopolis estan en mans d’empreses franceses o americanes, que no demostren cap interès per crear debat polític, i si vols tenir veus alternatives has de pagar.

És per aquest motiu que en aquest moment estan naixent molts mitjans independents que són utilitzats com a eines de difusió dels moviments socials.

Alternatives Espaces Citoyens ens presenten diverses experiències en aquest àmbit concretes on la participació dels mèdia en un altre món possible implica la participació ciutadana.

Cada dia apareixen més experiències de ràdios en els pobles que ajuden a implementar els programes comunitaris i a sensibilitzar la població en temes sanitaris, tècnics o educatius, sobre l’accés a l’aigua, les dones al mercat, l’atur o les consultes públiques. Aquestes ràdios es desenvolupen de forma gratuïta i voluntària amb programes alternatius i s’intenta arribar a tota la població exclosa, donant veu a dones, joves i, en general, a la població civil. Per altra banda aquestes veus alternatives parlen les llengües de la comunitat i ajuden els animadors comunitaris a intervenir en els programes rurals.

Aquestes experiències portades a terme a Senegal són un punt de partida per la Fundació Akwaba per implementar models similars a Costa d’Ivori, que ens permetin treballar les campanyes de prevenció entorn a la sida i la malària, o els projectes comunitaris de dones seropositives en entorns rurals. Perquè al capdavall, la veritable raó d’aquest tipus de projecte és convertir la ràdio en una veu alternativa, una veu de dona.

EDUCACIÓ: Material esportiu per al projecte Xarxa

El passat mes de març l’Escola Espanyola d’Esquí de Cerler i els seus patrocinadors van realitzar una donació de material esportiu de muntanya per als nois i noies del projecte Xarxa. Aquest material ha servit, per exemple, per fer realitat un dels primers contactes que els nois han tingut amb la neu, aquest mes de març, a la Vall de Lord. Fundació Akwaba i els nois i noies de Xarxa volen agrair la col·laboració de l’Escola Espanyola d’Esquí de Cerler en el seu projecte.

EDUCACIÓ: "Todos tenemos la sangre roja"

El divendres 2 de març, els nois i noies de Xarxa van presentar el curtmetratge "Todos tenemos la sangre roja" al centre cultural Collblanc-la Torrassa. A més, el grup de hip-hop format també per membres de Xarxa "Boyz in the hood" va interpretar alguns temes de la banda sonora del curt, i al final de la gala es van atorgar premis a les fotografies fetes pels nois i noies de Xarxa en el projecte Canals.

Infoakwaba edició especial

INFOAKWABA EDICIO ESPECIAL

pag 2

Els nens/as del Ponts estem preparant una mega gimkana amb els Ponts de la Florida, seràn els dies 28 i 29 de març, farem grups mixtos entre escoles i entre nens/as per a que tots/es ens poguem coneixer millor.

 

La gimkana tindrà 6 proves, que hem pensat entre tots/es, les haurem d'anar passant sense fer cap tipus de trampes i jugant el millor possible.

Amb aquesta activitat pretenem conèixer-nos millor entre tots/es i compartir una tarda lúdica, amb altres nens/es, aprendre a jugar a jocs no competitius no hi ha un guanyador, el guanyador serà qui millor hagi jugat i participat no el que més ràpid ho hagi fet...

Esperem que sigui una bona experiència per a tots/es.

 

gimcana Ponts 2005/06

 


 

Us informarem dels resultats.......

 

pag. 3

El divendres dia 2 de març es va presentar el curtmetratge "Todos tenemos la sangre roja" que van realitzar els nois i noies del projecte Xarxa juntament amb l'associació El cine secreto de Barcelona. Durant la gala de presentació es van donar els premis del concurs de fotografia. Les fotografies reflecteixen instants de vida quotidiana del grup de joves. Aquestes fotografies es van començar a realitzar a partir de la participació dels joves i les joves en el projecte Canals, un projecte multimèdia que també forma part de l'àmbit educatiu de la Fundació Akwaba.

Els premis estavan dividits en dues categories: alta i baixa resolució.

 

 


fotos canals concurso xarxa fotos canals concurs xarxa canals fotos concurs xarxa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


El premi d'alta resolució va ser per Jonahtan i el de baixa resolució per Ignace. També es va donar un premi especial al "xarxero del año" que va ser per Jhonny.

 

El corto del projecte Xarxa "Todos tenemos la sangre roja"en chapas

"Todos tenemos la sangre roja" en formato chapa.

Si quieres la tuya sólo tienes que pasar por Xarxa para pedirlas. Puedes elegir tu protagonista favorito o tu escena preferida sólo por un 1€

Infoakwaba nº 4: El comerç just i la pau s'expressen a través de l'art.

AdjuntoTamaño
revista num 4.pdf1.65 MB

Editorial

"Aquest Nadal: consum responsable"

Aquest mes de novembre i desembre la Fundació Akwaba ha estat treballant sobretot amb els més petits. En aquest aspecte el taller que ha tingut més rellevància ha estat el taller de "Pintem els conflictes", en el qual els nois i noies del projecte d’acollida de Gonfreville de nens i nenes soldat van realitzar una sèrie de dibuixos on reflectien com havien viscut ells el conflicte militar a Costa d’Ivori, i com hi havia participat. Per altra banda, els nois i noies de les escoles de Collblanc-la Torrassa van fer un concurs de dibuixos sobre aquest tema. Tots els dibuixos es van exposar a la Biblioteca Tecla Sala. Els guanyadors, que van ser premiats durant el sopar solidari que fa cada any la Fundació Akwaba, van ser el primer premi per Albert Ruiz de l’escola Ramón y Cajal, el segon premi per Héctor també del Ramón y Cajal, i el tercer per Nerea de l’escola Pablo Neruda.

Per altra banda, i com ja comentaven a l’inici, el més de desembre es un mes de gran pressió consumista per als nostres joves. Es van organitzar activitat de reciclatge "Recicla el Nadal" on nois i noies vam poder fer regals per amics i familiars a la Plaça Espanyola a partir de materials reciclats. Una segona activitat fou tallers que feien incidència en el consum responsable en la campanya Aquest Nadal: "Consum responsable" Els nois i noies de diverses escoles també van poder mostrar la seva idea del que era el comerç just i el consum responsable en una sèrie de dibuixos. En aquest cas els guanyadors van ser per Estefhany Davila i Johanni Medina de l’escola Charlie Rivel que es van portar el primer premi, i que el seu dibuix va ser escollit com a postal de nadal de la Fundació Akwaba, el segón premi va ser per Erick Mendoza i amilton Delgado també del Charlie Rivel, i el tercer premi va ser per Elisabeth Macias i Nohemi Fernández del Charlie Rivel. També va haver una menció especial pel dibuix d’Atilda Farfan de 6è A del Ramón y Cajal. En aquest número de la revista hem volgut donar protagonisme a aquests dibuixos, que amb aquesta mirada especial que tenen els nens ens apropen a dos temes molt importants i difícils de la societat dels nostres dies.

COOPERACIÓ: La fi de les armes no significa la pau


Certes imatges o notícies de conflictes armats han passat a ser habituals en els mitjans de comunicació, tant, que de vegades ens tornem impassibles davant d’aquests fets.

En molts casos, ni tan sols s’ha fet difusió del conflicte; és el cas, entre d’altres, de Costa d’Ivori.

L’any 2002, després d’un cop d’Estat, el país va patir un conflicte armat.

Durant 3 anys, la zona i més especialment la ciutat de Bouaké, ha quedat totalment destruïda. Rebels i governamentals han lluitat sota diversos interessos estrangers i d’algunes empreses transnacionals, encara que ens han volgut fer creure que era una guerra per qüestions ètniques i culturals.

Durant aquest temps, s’han vist afectats serveis bàsics com la sanitat i l’educació i han estat ONG locals i internacionals les que han hagut d’afrontar aquestes mancances, ja que l’ajuda d’organismes internacionals ha estat escàs o gairebé nul.

Aquesta guerra, per altra banda també ha portat a la implicació de molts nens i nenes a l’exèrcit, convertint-los així, en infants soldat, davant la indiferència i passivitat dels governs.

En els últims mesos, s’ha parlat de possibles acords de pau però a l’hora de la veritat, sembla que la situació no acaba d’estabilitzar-se.

La situació actual no es considerade conflicte armat, però els serveis públics han quedat paralitzats, malalties com la SIDA i la malària han augmentat considerablement, la població desplaçada tem el retorn i molta gent ha perdut les seves cases.

Així doncs, algú creu que davant d’aquesta realitat, podem parlar d’una situació de pau?

EDUCACIÓ: Els nois i noies del barri treballen el conflicte

Des del projecte Ponts, els mesos de novembre i desembre de 2007 hem estat treballant sobre el tema dels conflictes, dins del marc de les jornades d’Akwaba. Les quatre activitats principals que hem realitzat són:

  •  

    Xerrada del matrimoni Amoakon: Ens van explicar els conflictes que es viuen al seu país, va ser molt interessant perquè vam poder apropar els nens i nenes a una altra realitat.

  • Pintem els conflictes: Després d’haver parlat sobre els conflictes i haver fer algunes dinàmiques, cada infant de Ponts va fer un dibuix representant el que per a ells són els conflictes. Aquest dibuixos estan exposats a l’exposició de la Tecla Sala, "Pintant els conflictes".

  • Tovalles solidàries: Els nens i nenes de Ponts van participar a les jornades d’Akwaba pintant les estovalles per al sopar solidari. Hi van expressar també la seves idees sobre els conflictes.

  • Serso: Amb les noies de Serso Euskalherria vam fer una sèrie de tallers als grups de Ponts, per tal de fer reflexionar una mica sobre tot el que hem anat treballant sobre els conflictes.

  • El consum responsable: Vam treballar a les escoles en diferents tallers sobre el consum responsable i el comerç just, i els nois i noies van dibuixar el que entenien per comerç just. Es va premiar els millors dibuixos.

Totes aquestes activitats ens han servit per fer entendre als infants de Ponts, què és un conflicte (tan macro com micro), i quines maneres hi ha per poder solucionar-los, conscienciar-los del fet de que ells també poden contribuir activament a la resolució de conflictes. Per altra banda també s’ha treballat entorn al comerç just i el consum responsable en aquestes dates nadalenques en què la pressió consumista recau sobretot en els més joves. Tot i que a Ponts seguirem treballant sobre els conflictes, amb aquestes activitats tanquem un període de coneixement i reflexió sobre altres realitats o maneres d’entendre els conflictes tant individuals com col·lectius, i a petita o gran escala.

Albert Ruiz, guanyador del 1r premi del concurs "Pintem els conflictes"

Héctor, 2n premiat al concurs "Pintem els conflictes"

"Pintem els conflictes"

1r premi
2n premi
3r premi

"Nadal: consum responsable""

1r premi
2n premi
3r premi

ACOLLIDA I FORMACIÓ: Espai d'intercanvi


El passat dia 22 de novembre es va organitzar una trobada entre les diferents entitats de la ciutat que treballen amb dones immigrants i cooperació. El motiu d'aquesta trobada va ser la visita que va realitzar la senyora Milouda, una de les fundadores del fòrum social de les dones d'Alhucema, una zona del Rif, a l'ONG Cooperacció. Aprofitant aquesta visita, diverses entitats del barri juntament amb el CAID (Centre d’atenció i informació a la dona de l'Ajuntament de l'Hospitalet) ens vam trobar amb l'objectiu d’intercanviar experiències sobre com es treballa i com es poden superar les barreres d'apropament i implicació d'aquestes dones en les activitats del barri.

Milouda va explicar que l'associació va ser fruit d'unes reunions entre dones que en aquell moment es trobaven a l'atur, però que volien aprofitar el temps i ajudar altres dones que estaven en situacions més vulnerables. Van començar a impartir classes d'alfabetització i arran d'aquestes classes, es va crear un espai-cafeteria on les dones van poder trobar-se per parlar de les seves preocupacions, relacionar-se, intercanviar opinions, etc.

Aquest espai d'intercanvi va ser molt interessant. Un del temes que s'hi van parlar va ser el de la mudawana, i es va arribar a la conclusió que per molt progressista que sigui, encara queda molt camí per fer en el sentit de la sensibilització de les dones sobre els seus propis drets i la concreció d’alguns aspectes com ara tancar (?) la prohibició de la poligàmia, la corrupció que existeix en algunes zones rurals, el casament de noies menors, etc

Infoakwaba nº 3: VII Jornades Interculturals de L'Hospitalet: mediació femenina trànsit a una nova mirada vers la pau

EDITORIAL

Des de l’aixecament militar l’any 2002 fins a la signatura dels acords per al desarmament del país i la reunificació del territori, la població de Costa d’Ivori ha viscut una progressiva fractura social i una paràlisi total de la seva economia.

La campanya "Àfrica de bat a bat", que es va portar a terme durant l’any 2005, sorgeix de la necessitat de sensibilitzar la població catalana sobre les realitats sociopolítiques dels pobles de l’Àfrica subsahariana a fi de comprendre millor la relació causa-efecte en la situació actual d’aquests pobles immersos en conflictes oblidats per la comunitat internacional i sotmesos a processos de reconstrucció econòmica molt difícils i lents.

A la Fundació Akwaba entenem que no ens hem de quedar en la denúncia i reflexió sobre el conflicte sinó que hem de promocionar les actituds i valors de la cultura per la pau. En la campanya de sensibilització d’enguany volem treballar per cercar solucions i difondre la cultura per la pau a casa nostra, a través de les veus de dones que ens donen les claus per promoure actituds i valors en la pau. Es tracta, doncs, de crear espais de debat a partir de les veus de les dones i dels col·lectius que des d’un punt de vista de gènere estan treballant, tant a l’Àfrica com a Europa, per promoure nous conceptes que ens allunyin del conflicte i la violència.

Quan parlem de conflictes sovint ens semblen coses llunyanes i difícils de canviar. També entre nosaltres, dia a dia, es creen conflictes fruit de la convivència. I cada dia trobem noves possibilitats de resoldre aquests conflictes quotidians a través d’idees i formes simples però innovadores. Les dones, que es troben a les escoles, al carrer, a les escales de veïns, als comerços, solen ser les mediadores naturals dels nostres conflictes quotidians.

El nostre projecte vol partir de la mirada mediadora -i a l’hora transgressora i innovadora de la dona- en els microconflictes, per poder extrapolar-ne els resultats al macroconflicte. Volem donar l’oportunitat a la societat civil catalana de participar a través de dinàmiques i tallers a trobar vies de resolució pacífica de conflicte i promoure l’educació en els valors de la pau i la convivència, i simultàniamentora extrapolar els camins treballats per a la resolució pacífica i consensuada del microconflicte veïnal o de barri al macroconflicte armat.

Mediació femenina, trànsit a una nova mirada vers la pau serà una campanya global de sensibilització i incidència ciutadana per fomentar i difondre la cultura de la pau i incrementar la presa de consciència. Volem treballar conjuntament amb totes les entitats del barri, especialment a través de la Comissió d’Entitats. Volem fer arribar la proposta a cada entitat perquè la treballi com a centre d’interès. Un treball en xarxa ens permetrà arribar a la població civil per multiplicitat d’aspectes i convertir aquesta campanya en una campanya global per treballar al barri i en general a tot Catalunya.

EDUCACIÓ: Educant cap a una cultura de pau

Des de la Fundació Akwaba creiem en l'educació com a eina fonamental per a la construcció d'una cultura de pau. Creiem que els nens i nenes tenen un paper multiplicador en la nostra societat i és per aquest motiu que hem dissenyat diversos tallers per treballar el tema de la resolució de conflictes a les escoles. Per altra banda, també hem volgut que els nens i nenes de la nostra ciutat coneguin quines són les diferents realitats en què viuen altres infants del món, com per exemple, la problemàtica dels infants soldat.

Com ja hem dit anteriorment, una de les línies de treball d'Akwaba és l'elaboració de material educatiu per a la sensibilització, i durant tot l'any les escoles catalanes poden contractar aquests serveis; a més, durant aquest trimestre els tallers sobre conflictes s'emmarquen dins de les jornades interculturals i són gratuïts per als centres.

SENSIBILITZACIÓ: Del microconflicte al macroconflicte

Des de fa més de deu anys, la Fundació Akwaba treballa amb la seva delegació a Costa d'Ivori, en una situació problemàtica agreujada en els últims anys a causa del conflicte.

Per una banda, Akwaba ha incidit en el terreny ivorenc en projectes per eradicar els nens i nenes soldats, així com en altres projectes de tipus sanitari, ja que el conflicte ha paralitzat els serveis i la població es troba totalment desatesa.

Per aquest motiu, i donada la nostra experiència, hem decidit tractar el tema del conflicte especialment. Creiem que per arribar a pal·liar la situació bèl·lica que s'està vivint arreu del món és necessari partir d'una cultura de pau i, per tant, treballar en la resolució de microconflictes. Cal sensibilitzar la població sobre quines són les causes dels macroconflictes i com treballar-hi des de la resolució dels microconflictes. Per aquest motiu, alguns dels tallers que farem durant aquestes jornades combinaran la participació de persones que treballen el microconflicte i el macroconflicte per intentar obtenir-ne una mirada comuna, orientada al futur, en la resolució de conflictes.

SENSIBILITZACIÓ: Les dones i el conflicte

On són les dones lletges, grosses, grans, discapacitades, negres, llatines, orientals, pobres, lesbianes…? Els mitjans de comunicació preponderants mostren una imatge de les dones allunyada de la realitat. Aquesta imatge representa les dones segons dos rols tradicionals: com a models amb uns cànons de bellesa determinants o com a mares vinculades a l'àmbit domèstic i familiar, tenint cura d'altres persones. Les revistes, la premsa o les pel·lícules reprodueixen uns estereotips de gènere, classe social i raça que no representen la gran diversitat de les dones i que generen exclusions i desigualtats. Però malgrat la influència dels mitjans de comunicació, també hi ha moltes dones que des de l'art, la música, la literatura o la vida quotidiana estant treballant per trencar amb aquests estereotips i promoure diferents formes de ser dona, on càpiguen molts i distints estils de vida, comportaments, desitjos... Al llarg de les jornades farem quatre tallers (amb dones magrebines, sud-americanes, subsaharianes i autòctones) per analitzar els conflictes de gènere segons la representació de les dones en els mitjans de comunicació majoritaris i un per veure quines són aquestes propostes de representacions de gènere alternatives.

ACOLLIDA I FORMACIÓ: Programa Inserta't

La Fundació Akwaba porta a terme des de finals de l'any 2005 el programa d'inserció sociolaboral Inserta't. Aquest programa, realitzat gràcies al suport econòmic de Caja Madrid i la Caixa de Pensions, està dirigit a totes les persones immigrants que resideixen a l'Hospitalet del Llobregat i estan en procés de recerca de feina. El principal requisit per poder participar-hi és que la persona ja estigui regularitzada, és a dir que disposi de permís de treball i residència. L'objectiu del programa és dotar d'eines i recursos les persones nouvigudes perquè coneguin el funcionament del mercat laboral i hi puguin accedir de forma ràpida i efectiva. Entre els serveis que s'ofereixen hi ha orientació professional, formació en tècniques de recerca de feina i mercat laboral, club de feina, bossa de treball i tutories personalitzades.

Infoakwaba nº 2: El que fem: Projecte Xarxa

Editorial

Durant aquest any 2006, el projecte Xarxa ha continuat les seves activitats habituals: reforç escolar, esports, informàtica i sessions de videofòrum amb la col·laboració de l’Associació El Cine Secreto, que també ens va convidar al Barça a veure un partit d'handbol.

La majoria dels projectes específics sobre la participació al barri han estat organitzats entorn la música i l'expressió artística i els hem dissenyat juntament amb els joves i educadores del projecte Ponts. Durant el mes de gener hem fet un taller de joieria cibernètica amb peces reciclades d'ordinadors vells..., fins i tot va explotar un ordinador!

Com a part de la participació en activitats comunitàries, al febrer hem fet un taller de percussió que s'ha estrenat a la rua del Carnestoltes. També hem participat en les jornades organitzades amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, amb una coreografia creada per un grup de joves del projecte, i el 21 d'abril hem participat amb un ball en la catifa floral que es facada any al barri.

Al març, dins de les activitats culturals i de descoberta de l'entorn, hem fet un CD crossing, tot recorrent diverses entitats per tal d'aconseguir pistes per editar un CD amb músiques del món. També hem anat a veure el documental La mirada miop, hem visitat la biblioteca i hem participat a la Solidarigresca organitzada pels grups d'esplai de la nostra ciutat i ciutats veïnes.

Als mesos d'abril i maig hem fet diverses sessions de coreografia amb una professora de ball amb l'objectiu de filmar un videoclip, alhora que hem convidat una camarògrafa per filmar a la plaça de Sants. Més endavant, utilitzarem el videoclip per veure com es relacionen els nois i les noies entre si i amb l'espai. També hem rebut la visita d'un mag, El Reciclatore, que ens ha regalat una actuació de màgia amb productes reciclats.

Els dissabtes, a més de l'habitual bany a la piscina del CN de l'Hospitalet, hem fet diverses excursions. El 25 de març hem anat al MACBA a veure la sessió de cinema modern per a infants "Jocs", amb nois i noies del Projecte Pons; el 8 d'abril hem anat a patinar sobre gel ales pistes del Barça, amb caigudes de les educadores incloses...; el 6 de maig hem fet una excursió al Delta de l'Ebre i hi hem passejat amb bicicleta i tot!

Des de l'inici del curs hem fet difusió del projecte a les escoles públiques de primària i secundària del barri. A l'IES Margarida Xirgu s’ha organitzat una jornada amb la participació d’altres entitats del barri, amb diversos tallers i visualització del vídeo de les entitats.

Ara estem fent un taller d'edició de so amb la col·laboració del projecte Pacas, gravant cançons de creació pròpia, organitzant la participació en la festa major del barri, amb una agenda que inclou un concert de hip hop, una mostra del taller de ball i la projecció del videoclip, i preparant-nos per a l'estiu. Aquest estiu canviarem d'horari i farem els tallers, excursions i activitats al matí. A més, al llarg de l’estiu els joves que encara no han pres contacte amb les entitats del barri aniran de colònies i participaran en les activitats que aquestes ens ofereixen

EDUCACIÓ: Omplim les farmacioles de solidaritat

El mes de març Akwaba va portar a terme a l'escola Sant Jaume unes activitats relacionades amb la campanya de prevenció de la malària que Akwaba promou a Costa d'Ivori, coincidint amb la celebració de la setmana cultural de l’escola. Les activitats es van dividir per grups d'edat: els més petits (infantil), els mitjans (Primària), i els més grans (ESO-batxillerat).

El grup dels més petits va veure un petit vídeo amb dibuixets que il·lustrava les campanyes de prevenció contra la malària, i després va pintar un petit conte que els nens i nenes havien de pintar. Tots els materials pedagògics van ser dissenyats i redactats per l’equip educatiu de la Fundació.

Els mitjans es van dividir en dos grups, de 2n a 4t i de 5è i 6è, el primer grup també veia el vídeo i els dibuixos del conte, però els infants l’havien de redactar. En el grup de 5è-6è, es proposava veure un Power Point en què s'explicava què és la malària, a qui afecta, com es transmet... i després omplir unes frases incompletes en un cartell sobre la malària.

Pel que fa als grans, la dinàmica proposada va ser una xerrada sobre la malària i després, entre tots i totes, contestar les frases del cartell i encetar una discussió. El "debat" va anar força bé, ja que tots els nois i noies s'hi van mostrar interessats i com que era el motiu de la setmana cultural, els va agradar molt poder tenir informació sobre el tema de què es parlaria aquella setmana.

Totes aquestes activitats pretenien fer un breu apropament a la situació a l'Àfrica, als diferents aspectes de la seva música, cultura, costums..., a la problemàtica dels medicaments a l'Àfrica, i, com és lògic, a la malària, com es viu allà i què podem fer aquí per intentar pal·liar-la.

EDUCACIÓ: La gimcana de Ponts

El passat 6 d’abril, els Ponts del Ramón y Cajal, Charlie Rivel, Pau Casals i van organitzar una gimcana al parc de la Torrassa. Entre tots els grups es van ajuntar més de 35 nens i nenes. Prèviament a la gimcana, els nens i nenes dels 4 Ponts van escriure unes cartes de presentació, i l’equip de monitors les va repartir a cada grup.

La gimcana consistia en 8 proves (de ballar, pensar, tastar, inventar…). Cadascuna tenia una història concreta i si se superava la prova es podia passar a través d’un pont imaginari a la següent. Cada grup, format per nens i nenes de les diferents escoles, anava acompanyat d’un/a monitor/a, , i s’identificava amb un color diferent. Va haver-hi molta compenetració entre els alumnes de les diferents escoles, i la diada va ser molt participativa.

Tot i que aquesta activitat era la primera vegada que es portava a terme en el projecte Ponts, l’experiència ha estat valorada molt positivament per l’equip de monitors, ja que la interacció entreinfants i monitors va ser molt positiva, i tothom va respectar les normes del joc i hi va participar molt activament. Per part dels infants la valoració també és força positiva. Els va agradar molt l’experiència de compartir activats amb alumnes d’altres escoles (Ponts). Així doncs, la gimcana va ser una bona manera de poder conèixer altres infants que potser l’any que ve comparteixen institut, i de divertir-se.

ACOLLIDA I FORMACIÓ: Ja tenim un fill


El passat mes de maig vam posar en marxa el projecte "Ja tenim un fill". Aquest nou projecte es realitza juntament amb el Centre Municipal d’Atenció a la Família i els centres d’atenció primària dels barris de Collblanc i la Torrassa.

La promoció de la salut, el suport a les mares i l’intercanvi d’experiències són els objectius principals d’aquest programa que s’adreça a totes les dones que tenen fills menors d’un any. Les professionals encarregades de dur-lo a terme són una infermera del centre municipal i dues mediadores de la Fundació que han realitzat prèviament unes sessions formatives de mediadores en salut.

En conveni amb el Consorci de Normalització Lingüística s’està duent a terme un curs d’iniciació al català que va començar el passat dia 3 de maig, amb 16 persones inscrites. El curs es realitza al local de la Fundació Akwaba i té una durada de dos mesos.

També continuem amb l’Aula de Recerca de Feina. Tots els dilluns al matí i a la tarda aquesta aula roman oberta per a totes les persones que participen en el programa laboral “Inserta’t” i volen tenir informació actualitzada sobre ofertes de feina i recursos laborals.

AKWABA: Pràctiques Akwaba

Durant aquest curs la Fundació Akwaba ha estat una entitat força demanada pels estudiants a l’hora de realitzar pràctiques. La seva doble línia de treball, és a dir cooperació local i internacional, fa que pugui oferir un ampli ventall de tasques i aprenentatges per als voluntaris en pràctiques.

Actualment hi ha 4 voluntaris/àries en pràctiques que s’han implicat en diferents àmbits de l’entitat. La Begonya Planas està col·laborant en l’àmbit de les campanyes de premsa, catàlegs d’activitats, material per a reunions... Per altra banda, Akwaba està col·laborant en programes d’estudi en el marc europeu i ha acollit un voluntari i una voluntària en pràctiques, Rebecca Ritter i Arduini Gianmateo, que estan treballant en el projecte Xarxa i Ponts. Dins de l’àrea de cooperació internacional i local hi ha una voluntària en pràctiques que realitza diverses tasques, tant de traducció com de formulació de projectes, Laura Moreno, que s’ha integrat plenament en totes les activitats d’Akwaba.

Per a temes de traducció, comptem amb la col·laboració de Beatriz Duguy. La seva feina, sempre interrelacionada, facilita el coneixement entre els diferents àmbits encara que no s’hi estigui treballant directament.

L’acollida i la integració que ofereix la gent de la casa és un dels factors principals en el resultat satisfactori d’aquesta experiència. L’aprenentatge i tracte que ofereixen els voluntaris a través dels mateixos valors que fomenten, fan, de la nostra entitat, una bona mostra de treball per la solidaritat i la cooperació.

EDUCACIÓ: Creuant Ponts. Ràdio Florida 99.7 FM

Us agrada l’institut? Us posen molts deures? Quantes assignatures podeu escollir? Estudieu a casa o a la biblioteca? Quina relació teniu amb els professors i professores? Treballeu a part d’estudiar? Quins consells ens podeu donar?

Aquestes són algunes de les preguntes que els nois i noies del projecte PONTS del CEIP Ramón y Cajal i del Charlie Rivel van fer als nois i noies de l’IES Margarida Xirgu. La trobada va tenir com a plataforma la ràdio Florida, que durant el mes de maig va realitzar un conjunt de programes de ràdio amb el títol “Creuant ponts”.

Amb aquests programes es volia obrir un espai de conversa entre els joves de 6è de primària i els de secundària. L’objectiu: afavorir el pas d’un tipus d’ensenyament a l’altre i crear un marc d’aprenentatge i d’expressió comú i compartit. Durant la seva estada a la ràdio, els nois i noies també van posar la seva música i van manifestar les seves idees, inquietuds, queixes i desigs sobre el barri. Ha estat una experiència molt satisfactòria! Creuant ponts a través de les ones!

SENSIBILITZACIÓ: Akwaba a la festa major del barri

Un any més l'arribada de la calor ens indica que alguna cosa més arriba: la festa major de Collblanc-la Torrassa. Les persones i entitats que pertanyem a la Comissió de Festes del barri hem organitzat de nou quatre dies de festa, cultura i tradició. La festa va començar el dimecres 7 de juny amb la inauguració dels actes festius, moment que aprofitem per veure les cares de les companyes i companys que intentem, amb el treball diari, fer d'aquest barri el millor lloc per viure.

La Fundació Akwaba ha participat activament en la preparació i la realització de la festa major. Aquest any els actes que hem estat preparant han estat la kermesse infantil, la tarda del hip hop, rap i reggaeton i, com ja és habitual, la Festa de la Diversitat.

La kermesse infantil és l'acte que hem dedicat als més petits i que, al llarg de tota la tarda de divendres, ofereix tallers i activitats simultànies per als infants dels 0 als 16 anys. A més, també hi havia espectacles de titelles i pallassos a càrrec del grup Bitxi cleta.

La tarda de dissabte es va vestir amb robes amples, gorres i passió ja que va ser la dedicada al hip hop i a la cultura urbana, de manera que ens vam oblidar de la becaina per trobar-nos a la plaça Guernica i escoltar el jovent del barri que, a través de la seva música, fa crítica social i de denúncia. Ens vam adonar de com senten, viuen i entenen el barri els nostres joves en una tarda de concerts, tallers de bàsquet i grafit.

La Festa de la Diversitat aquest any ha incorporat una nova línia de treball i reflexió sobre temes de sostenibilitat i medi ambient. Per aquesta raó hi han participat una quinzena d'entitats mediambientals. En l'habitual carpa de debats estava previst escoltar i reflexionar entorn de la feminització de la pobresa, els drets humans i la immigració als barris multiculturals, i les alternatives a l'energia nuclear així com veure els videoclips que han realitzat els projectes Xarxa i Ponts durant aquest curs però per manca d'afluència es van haver de suspendre alguns d'aquests actes.

La Fundació Akwaba va realitzar un taller de danses africanes que va tenir força participació dels assistents i va apropar els ritmes africans a la gent del nostre barri. Al llarg d'aquest dia vam poder aprendre dels tallers, activitats, mostres gastronòmiques i culturals, estands informatius de les ONGD i entitats, que van omplir de color el parc de la Torrassa.

EDUCACIÓ: Sons comuns

El nostre barri és un mapa de sons molt variats: salsa, merengue, reggaeton, reggae, hip hop, sevillanes, balades... La relació música-persones-entorn ofereix un espai per a la creativitat i l’expressió que no hi entén de barreres ni fronteres. La música es caracteritza per la fusió i la barreja! La Fundació Akwaba es vol fer ressò d’aquesta potencialitat i està oferint un taller de producció de so, perquè els joves del barri puguin explorar les seves capacitats artístiques i sonores mitjançant l’ús de noves tecnologies. Es vol obrir un espai per a la creativitat a partir d’un aprenentatge i una experimentació compartida capaç de generar noves pràctiques comunitàries. El taller es realitza conjuntament amb el col·lectiu MatèriaActiva, dins del seu programa d’activitats culturals d’acció social, PACAS. Aquest programa és una iniciativa de DJ’s contra la Fam que en el marc d’una política d’igualtat d’oportunitats vol desenvolupar noves comunitats de creació a partir de les habilitats i els coneixements que ja tenen els joves. El taller tindrà una durada de sis sessions però el nostre objectiu es crear una plataforma permanent per què els joves tinguin un espai on expressar-se i transformar les seves experiències de manera creativa i constructiva. Sons comuns.

COOPERACIÓ INTERNACIONAL: Què és SERSO

La Federació és una agrupació d'associacions, a la qual pertany Akwaba, que ens dediquem a col·lectius amb problemes tant en els països anomenats del Sud com en el nostre país.

L’objectiu principal d’aquesta federació és la promoció dels pobles del Sud i dels pobles marginats de la nostra societat.

Les entitats que formem la Federació SERSO aquest darrer trimestre hem organitzat diverses activitats, com per exemple l’exposició fotogràfica: "El voluntariat, una porta oberta a totes les persones", que va tenir lloc al mes de maig a Arrassate. Aquesta exposició que SERSO Euskalherria va organitzar junt amb altres entitats, pretenia donar a conèixer el treball del voluntariat i ressaltar el paper de les persones voluntàries en els moviment socials.

Per altra banda, i entre altres moltes activitats, el Grup Azacán Serso Castilla y León han celebrat durant el més de juny el seu desè aniversari amb activitats de sensibilització, lúdiques i de mobilització política.

COOPERACIÓ INTERNACIONAL: Projectes de la Federació SERSO a Jutiapa (Hondures)

Resum de la carta amb data l 28 de febrer de 2006, de SERSO HONDURES (Jutiapa), entitat que pertany a la Federació SERSO, a l’igual que AKWABA. Projectes, actuacions i institucions del 2005:

  • Projecte Siloe: Centre de capacitació en medicina natural integral, consulta i atenció de malalts, formació per a la prevenció del VIH-SIDA, programa de nutrició i atenció als infants menors de 5 anys, producció de medicaments naturals...
  • Projecte de producció i comercialització agropequària. S’han pogut comprar parcel·les de terreny perquè 150 pagesos de la zona puguin tenir una alternativa laboral per tal de millorar les seves condicions de vida. Alhora, s’estan duent a terme diferents iniciatives productives: conreu d’altres cultius com ara pinya, plàtan, iuca, canya de sucre i arbres fruiters (mango, alvocat i rambutà), cria de ramat d’engreix, de porc, i de peixos en estanys.
  • Projecte de botigues camperoles. S’esmercen energies perquè la gent de les comunitats s’organitzi i continuïn funcionant les botigues camperoles com a alternativa per tal d’abaratir els productes de consum bàsics de la cistella familiar de la compra. Així s’han aconseguit dos camions per a la comercialització del gra i s’han pogut construir una sitja i una assecadora de gra.
  • Projecte de construcció de latrines i dutxes en 30 comunitats del municipi de Jutiapa. Ja són gairebé 8.000 les persones beneficiàries directes per aquesta actuació.
  • L’eix central de la feina de SERSO HONDURES és el Centre de Promoció Social que acull, entre d’altres, els següents serveis: cursos d’informàtica, programa del Mestre a Casa per als alumnes sense possibilitats de tenir un procés d’escolarització normal, seu de la biblioteca Immaculada, de la Creu Roja i de ràdio Viator (“la veu de la comunitat”), construcció i lloguer de locals per a tot tipus de capacitacions.
  • Constitució d’una organització de comunitats per al desenvolupament municipal de Jutiapa, després d’una gran tasca d’anàlisi de la realitat social i de les necessitats prioritàries de la comunitat. L’organització ha formulat un pla de desenvolupament per al municipi de Jutiapa que, d’antuvi, ha suscitat un canvi d’actitud en les autoritats locals que s’han vist obligades a acceptar la participació ciutadana i a ser més transparents en el seu funcionament.
  • Culminació del projecte de beques per a la formació de mestres d’aldees rurals. Després de sis anys, vint nous mestres treballaran en els llogarrets de Jutiapa gràcies al programa de formació.

Infoakwaba nº 1: Amb "Ni blanc ni negre" Akwaba revisa els nostres prejudicis.

AdjuntoTamaño
revista num 1.pdf1.39 MB

Editorial

Amigues i amics d’Akwaba:

Teniu a les vostres mans el primer exemplar del nou butlletí INFOAKWABA. Des de la Fundació Akwaba volem que aquest butlletí quatrimestral sigui una eina de comunicació que ens permeti exposar idees i projectes, informar-vos del dia a dia de l’entitat i, en definitiva, compartir la nostra tasca amb tots vosaltres. Així, cada quatre mesos us passarem detall de tots els fets vinculats a Akwaba i us recordarem els esdeveniments més significatius de les setmanes següents.

Com podeu suposar aquest nou projecte ens fa molta il·lusió. Confiem que aquest sentiment sigui compartit també per vosaltres i esperem les vostres properes aportacions.

SENSIBILITZACIÓ: Sopar Solidari per als nens i nenes soldat de Costa d’Ivori


3

El passat 17 de desembre es va celebrar un sopar solidari en torn al programa de Reinserció de nens i nenes soldat a Costa d’Ivori. En l'any i mig que ha durat aquesta rebel·lió armada la necessitat de protecció de la infància s'ha incrementat de forma molt considerable. A les necessitats anteriors de caràcter humanitari, com ara alimentació, salut, educació i seguretat, se n'afegeix ara altres derivades dels efectes de la participació dels nens i nenes en les accions de violència i en el seu sofriment. La toxicomania infantil i juvenil, l'alcoholisme i la prostitució infantil han augmentat espectacularment.

El sopar solidari, que va acabar amb l’actuació del grup musical Djokoto, va ser un èxit i hi van participar més de 100 persones. Des d’Akwaba volem agrair-vos a tots la vostra col·laboració.

(imatge: Grup Djokoto al sopar solidari)

EDUCACIÓ: Taller conjunt de Xarxa, Ponts, Òmnia i ludoteca de Joieria.

Aquest mes de desembre (2006) els nois i noies que estan amb nosaltres han fet un taller de reciclatge de peces d’ordinadors vells per convertir-los en peces de joieria. El resultat ha estat engrescador, tant per la resposta dels nens i els resultats assolits com pel treball en conjunt dels diversos àmbits de la Fundació Akwaba.

EDUCACIÓ: Xarxa rep el Premi d’Educació en el Lleure de la Fundació Lluís Carulla


El premi s’atorga a projectes i experiències d’educació en el lleure que tinguin en compte i afavoreixin el sentiment de pertinença i el coneixement de casa nostra des del punt de vista lingüístic, cultural, geogràfic i històric.

El premi, que rep el suport de la Secretaria General de Joventut, té com a objectiu donar a conèixer aquestes experiències en l’àmbit de l’educació social.

L’acte de lliurament del premi serà el proper dia 14 de març, a les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, i el recollirà Bibi Marín, responsable de l’Àmbit d’Educació de la Fundació Akwaba i responsable del projecte Xarxa.

COOPERACIÓ: Àmbit de cooperació


Aquest mes de gener ha tingut lloc el Fòrum Social Mundial policèntric. Una de les seves seus va ser a Bamako i la Fundació Akwaba va ser-hi present amb la participació d’Atta Koffi Andre i Atta Assembo Alfred, de la Fundation Akwaba de Costa d’Ivori.

Bamako, 23 de gener de 2006.- "Àfrica pot alimentar l’Àfrica". Aquest lema va destacar a la sessió inaugural del Fòrum Social Mundial Policèntric de Bamako, el passat 19 de gener. Unes 10.000 persones, amb representants de molts moviments socials i organitzacions africanes, han participat en els quatre dies de debats, conferències, tallers, activitats culturals, etc.

Durant els dies del Fòrum s’han desenvolupat onze eixos temàtics en diferents espais de la ciutat. Un dels que més destaquen és el de la dona i la seva participació activa en la societat civil i en el seu desenvolupament, sobretot en l’àmbit rural i familiar. L’univers de les dones, el deute extern, la sobirania alimentària i les migracions han estat temes transversals molt debatuts en els diferents actes.

SENSIBILITZACIÓ: La Mirada miop

La Fundació Akwaba ha establert una col·laboració amb l’associació catalana Mapasonor, especialitzada en la realització i la producció de documentals pedagògics, per la realització d’un documental com a eina pedagògica pels tallers que Akwaba realitza amb les escoles. L’objectiu del documental és contribuir que els joves entre 12 i 18 anys prenguin consciència de molts dels estereotips existents entre les percepcions que els africans tenen d’Europa i la que els joves catalans tenen dels nouvinguts africans i els seus països de procedència. En aquest documental es plantegen en format "flaix" els prejudicis més freqüents sobre temes molt propers als joves. En aquests moments tenim la maqueta d’aquest documental i està previst fer-ne la presentació i difusió entre les entitats del barri i les escoles durant el proper més de març. Aquest documental formarà part de la maleta pedagògica d’Akwaba junt amb l’exposició de Nens i nenes soldat, i Ni blanc ni negre i les escoles i instituts podran demanar dinàmiques de treball en torn al documental.

SENSIBILITZACIÓ: L'exposició "Ni blanc ni negre"



(imatge: cartell de l'exposició "Ni blanc ni negre")


L’Exposició "Ni blanc ni negre", que ha estat instal·lada al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa, al carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, 87, del 10 al 20 de gener del 2006, i a l’IES Castells d’Esparreguera, començarà durant aquest més de febrer la seva itinerància per escoles i instituts de la nostra ciutat.

Aquesta exposició és un recorregut visual a través dels estereotips més comuns que des d’Occident tenim sobre les societats africanes. La nostra concepció del continent africà està molt condicionada per la imatge que en donen els mitjans de comunicació. Àfrica és notícia de manera esporàdica, intermitent i sempre relacionada amb temes dramàtics com la guerra, la fam, les malalties o les dictadures. Els aspectes positius, com ara la gran varietat de llengües, arts, gèneres literaris, artistes de música experimental, cinema no surten mai a la llum dels mitjans occidentals.

EDUCACIÓ: Punt Òmnia


El Punt Òmnia ha començat a gestionar un blog que realitzen els nois i noies que hi acudeixen. A aquest blog, que de moment només ha penjat fotos i algunes dinàmiques realitzades als tallers, vol convertir-se a la llarga en una eina perquè nens i adults que acudeixen al Punt Òmnia puguin fer servir per penjar els seus articles sobre el barri, sobre les activitats que es realitzen o, per exemple, articles sobre els seus països o de temes quotidians, com una recepta de cuina.

Per altra banda aquest més de gener s’ha tornat a iniciar el cursos d’Iniciació a la informàtica, i de programari lliure.

SENSIBILITZACIÓ: Tallers i Lot solidari


El nostre àmbit de sensibilització està treballant durant l’últim trimestre del 2005 i el primer del 2006 en el catàleg d’activitats per nois i noies, dirigit a esplais, instituts i escoles. Ja s’han demanat una vuitantena de tallers en diferents escoles i esplais, com ara l’Ajuntament de Gavà per diverses escoles d’aquest municipi. Aquest és el segon any que treballem en aquesta ciutat.

Pel que fa als tallers el que més s’ha sol·licitat és "el bagul de les cultures", que a través de les olors, els vestits i els instruments musicals s’apropa als nens a altres cultures i el conte motor de "Viatjant pel món" on a través de diversos personatges se’ns presenten tres cultures diferents de l’Índia, el Perú i l’Àfrica.

Per altra banda s’estan preparant dos lots de tallers: un de dirigit a les escoles, la maleta pedagògica que inclourà un recull dels materials didàctics i activitats que realitza Akwaba. Un segon de dirigit als ajuntaments i també escoles que realitzin setmanes solidaries, consistirà en l’organització d’activitats a l’entorn d’una motivació solidària que inclou xerrades, exposicions, documentals, tallers o materials didàctics.

ACOLLIDA I FORMACIÓ: Àmbit d'Acollida i Formació

Cursos de Prelaboral

El curs prelaboral s'inicia el 24 de gener i té dues parts: el mòdul "coneixement de l'entorn" que busca una capacitació de la persona per poder-se moure de forma autònoma per la ciutat i conèixer els recursos de què disposa, i el mòdul "laboral" per donar eines en la recerca de feina.

Projecte laboral "inserta’t"

Comença el programa "inserta't" a la Fundació Akwaba. Aquest programa va dirigit a totes aquelles persones que resideixen a l'Hospitalet i que estan buscant feina, orientació i acompanyament en el seu procés d'inserció laboral. S'inaugura el club de feina, espai on els usuaris poden trobar material diversos (diaris, llistats, internet...) en la recerca de feina.