Milers d'impressions, imatges, converses, moments compartits, novesmaneres d'entendre la vida... ha estat el resultat de viure els dies i la realitat de la Costa d'Ivori.
Deixant enrere més de 4 anys de conflicte, l'acord de pau suposa una esperança per a la població, que es mostra totalment optimista i motivada amb el nou procés de reconstrucció postbèl·lica.

A mesura que arribem per la carretera, es va fent més evident que la zona que realment ha patit el conflicte armat ha estat Bouaké i la seva perifèria. Els punts de control (checks-points) de les tropes rebels revisant la documentació i els vehicles fan sentir que la reconstrucció de la pau és un procés lent, però, per altra banda, quan s'arriba a la ciutat la gent respira alegria i confiança perquè, teòricament la guerra s'ha acabat i hi ha l'esperança de recuperar el ritme habitual..

Amb la crisi s’ha devaluat força el preu dels productes, però alhora la gent ha perdut les feines amb què ha d’afrontar la despesa diària. Una altra dificultat, conseqüència de la guerra, és l'accés als subministraments: l'aigua potable és un bé força preuat, així com la llum amb els continus talls d'electricitat.

Un passeig per la ciutat pot arribar ser una gran experiència que ens empeny a reflexionar. Quan es lleva el dia, comença el ritme de la ciutat. El mercat, com a punt de trobada, reuneix dones, homes, autobusos que es desplacen per les zones més properes, venedors per compte propi que asseguren tenir el remei per a qualsevol malaltia, nens i nens corrent amunt i avall…; en definitiva, un conjunt d'elements que es converteixen en el motor d'aquesta ciutat i que l’omplen fins a l'últim racó dels colors i sons que la fan tan especial.

D'altra banda, ha estat molt important conèixer la tasca de la cooperació internacional sobre el terreny. Poder posar imatges i rostres a les estadístiques i dades a què contínuament fem referència en els projectes, parlar amb la gent i conèixer-ne les necessitats i problemàtiques reals són elements indispensables per poder actuar amb coherència des del nord.

La força d'aquests pobles és un exemple per a no abandonar la lluita, per a continuar demanant unes relacions nord-sud més igualitàries i per aconseguir un món més just per a tots i totes.