Certes imatges o notícies de conflictes armats han passat a ser habituals en els mitjans de comunicació; tant, que de vegades ens mostrem impassibles davant d’aquests fets.

En molts casos, ni tan sols s’ha fet difusió del conflicte. És el cas, entre d’altres, de Costa d’Ivori. L’any 2002, després d’un cop d’estat el país va patir un conflicte armat.

Durant 3 anys, aquesta zona i més especialment la ciutat de Bouaké, ha quedat totalment destruïda. Forces rebels i governamentals han lluitat sota els diversos interessos de molts, en gran part estrangers, i d’algunes empreses transnacionals. Encara que han volgut fer creure que era una guerra per qüestions ètniques i culturals.

Durant aquest temps, s’han vist afectats serveis bàsics com la sanitat i l’educació i han estat ONG locals i internacionals les que han hagut d’afrontar aquestes mancances, ja que l’ajuda d’organismes internacionals ha estat escassa o gairebé nul·la.

Aquesta guerra, per altra banda també ha comportat la implicació de molts nens i nenes a l’exèrcit, ja que s’han convertit en infants soldat, davant de la indiferència i passivitat dels governs.

En els últims mesos, s’ha parlat de possibles acords de pau, però a l’hora de la veritat, sembla que la situació no acaba d’estabilitzar-se.

La situació actual no es considera de conflicte armat , però els serveis públics han quedat paralitzats, malalties com la SIDA i la malària han augmentat considerablement, la població desplaçada tem el retorn, i molta gent ha perdut les seves cases...

Així doncs, algú creu que davant d’aquesta realitat, podem parlar d’una situació de pau?