Campanya d'Incidència política: I desprès de la guerra què? LA INDIFERÈNCIA D'EUROPA
Encara que és sabut, no deixa de ser indignant com Europa li dóna l'esquena als països d'Àfrica, sobretot després d'haver passat per una guerra, primer perqué són responsables en gran mesura de la gestació dels conflictes i segon perquč és a causa de les riqueses de recursos naturals d'aquests paďsos (de la qual els seus ciutadans no veuen gens) que nosaltres podem dur l'estil de vida que duem. Potser un dels millors exemples d'aquesta situació és Costa d'Ivori, país en el qual treballem a la Fundació Akwaba i que evidencia clarament que després d'una dura guerra, el procés post bčl·lic no deixa de ser dur i complicat però ho és mes quan Europa no assumeix la seva quota de responsabilitat. Denunciem a governs, multinacionals i organismes internacionals pel seu nul interčs en el procés de reconstrucció després de la guerra. Una societat sencera ha estat a Costa d'Ivori dividida durant més de 4 anys per interessos polítics i econňmics moltes vegades gestats en els despatxos del nord i que han tingut la seves conseqüčncies en el sud. Dones i nens, desplaçats, drets humans violats, infraestructures educatives i sanitŕries desaparegudes. Aquest és el resultat de la nostra indiferčncia com Societat Civil i la dels nostres governs i dels organismes internacionals. Des de la Fundació Akwaba, treballadors i voluntaris, volem denunciar els conflictes oblidats, en aquest cas el de Costa d'Ivori i cridar a la responsabilitat civil de tots nosaltres enfront d'aquestes situacions. Amb el suport de l’Institut per la Pau, la Diputació de Barcelona, El Ministerio de Educación, la Secretaria de de Juventut i l’Institut de la Dona
I després de la guerra què? Campanya de sensibilització
NOTA DE PREMSA: Campanya de sensibilització I DESPRÉS DE LA GUERRA QUÈ?
Fundació Akwaba presenta: JOCS DE GUERRA, COSA D’INFANTS, Editat per Fundació Akwaba i Ed. La Quadriga.
El proper día de novembre es presenta a la Llibreria Ona a les 19h el llibre Jocs de guerra, Cosa d’Infants. Amb la participació dels autors, lectures de Jordi Puerta i Mercè Rigo i la música de Gunjam Band.
El llibre, així com el CD de música del grup Gunjam Band amb la seva cançò Alerté, sobre els nens soldats, i els materials didàctics per les escoles formen part de la campanya, I després de la guerra què? Que vol alertar i conscienciar a la nostra societat sobre les conseqüències d’una guerra per la població civil.
Jocs de Guerra, cosa d’infants, vol mostrar a la nostra societat, a través dels relats i dels dibuixos dels nens i nenes que han estat soldats o que han hagut de fugir, víctimes del conflicte, que la guerra afecta en primer lloc a les dones i als infants. Aquests infants i joves en algun moment al llarg del conflicte han estat acollits al Centre Gonfreville dins el programa d’acollida de joves que porta a terme Fundation Akwba Cote d’Ivoire en col·laboració amb l’UNICEF.
Són les nenes les que sovint reben les majors i més greus conseqüències: violacions, SIDA i altres malalties de transmissió sexual, fills no desitjats i rebuig social de la família i dels seus poblats
Són els nens els que es converteixen en petits soldats a través d’addiccions a drogues o per un simple plat de menjar.
I tan mateix són les dones les que sovint protegeixen a la família, fugen amb els nens i s’encarreguen del seu sosteniment, quan el país és desmunta al seu voltant.
Amb aquesta obra volem denunciar i incitar a la conscienciació social de la catalana i, especialment, a la nostra joventut, d’aquests conflictes oblidats i de la situació dels més desemparats: els infants i les dones.
L’or verd! Une des clés du conflicte en Cote d’Ivoire
Les chiffres sur le cacao sont écrasantes. La Cote d’Ivoire est le premier producteur de cacao du monde, avec le 43% de la production mondiale. Le FMI impulsa des programmes d’ajustement structurel durant les années 90 avec des politiques d’exportation brutes pour garantir le modèle néocolonial de la “Suisse” Africaine en temps de crise, qui la convertirent comme le premier exportateur mondial provoquant cela une diminution des forets ivoiriennes du 67%. Et pourtant, le procès de déforestation continue.
Des 28 millions d’hectares de forets, maintenant il n’en reste que 2,4 millions. Le fait d’obtenir des gains à marches forcées a également porté la plupart des petits agriculteurs à invader les zones protégées de forets, et le Gouvernement Ivoirien, in mers dans les politiques d’exportation du FMI n’a rien fait pour les arrêter. Ceci à seulement fait augmenter le dépendance nutritionnelle des agriculteurs ainsi que la dépendance économique du pays. Le cacao équivaut au 30% du budget total de la Cote d’Ivoire.
Cette dépendance des monopoles européens est une des causes invisibles de l’enchaînement du conflit en 2002. Des 800 euros qui coutaient une tonne de cacao fin des années 90, l’spéculation durant le guerre civile a fait que le prix atteigne les 2.585 euros dans les marchés de Londres et New York. L’Europe ainsi, consomme les 2/3 du cacao qui se produisent. La libéralisation du marché de la Cote d’Ivoire ainsi que des impôts sur l’exportation du cacao est total. Lors du commencement de la guerre, le FMI ignora les pays pour le considérer comme peux stables.
De plus, plus d’onze mille agriculteurs et 1,2 millions de familles vivent des plantations du cacao, et durant la guerre plus de 5.000 planteurs se sont trouvées déplacés comme à conséquence du conflit. Il se calcule que plus de 200 mille enfants travaillent dans les champs de cacao en conditions de sécurité et salubrité douteuses. L’extrême pauvreté provoque que les paysans invaden chaque fois plus de territoires de la jungle tropicale. Quelques peux d’entreprises de manipulation et vente de cacao (Guttard Chocolate Company, Nestlé, Cadburys ou Lindt entre d’autres) controlent le 80% de la distribution du cacao en Europe et les EE.UU. Le 68% de la population ivoirienne subsiste de l’agriculture qui représente le 32% du PIB du pays, et le 55% de la population se trouve sous le seuil de pauvreté.
Le cacao est le seul moyen de subsistance des plus de 800 mille familles, et ces cycles de production sont de plus de 5 ans, même si elles peuvent commencer à produire au début des 6 mois. Le 85% de coûts se trouvent dans la même production, avec seulement un 15% des gains des producteurs, alors que la transformation et distribution signifie le 85% des gains des monopoles européens. Les chiffres peuvent sembler effrayants et critiques mais ils nous parlent pas du futur. La guerre de la Cote d’Ivoire a eut beaucoup à voir avec le cacao, et la cacao avec la guerre. Comme résumait François Ruf “ tout ce qui s’agit de politique est cacao et tout ce qui est cacao est politique en Cote d’Ivoire”. Les politiques pour finir avec les monopoles européens, spécialement avec les français, en Cote d’Ivoire du President Laurent Gbago, comme du cacao, furent un des déchainements d’une guerre civile manipulée et abonnée pour les intérêts économiques.
Des milliers de producteurs de cacao pouvaient maintenir leurs cultivassions de subsistance en combinat petits cultures de cacao, considéré l’or verd. Il se priorisait les cultivassions d’exportation, mis en place par le FMI par dessus des cultivassions qui assureraient la souveraineté alimentaire. Les entreprises européennes gagnaient des bénéfices spectaculaires, spécialement lors de la guerre à partir de 2002 lorsque les principaux champs de cacao tombent en mains des rebelles qui contrôlent la production et le gouvernement ivoirien ferme routes et ports. L’accumulation du produit ainsi que la spéculation augmentera les prix du cacao à des prix vraiment insoutenables, qui seulement bénéficieront les monopoles européens. Les agriculteurs, entre les déplacés, champs abandonnés et cultures sans récollette perdent toute la capacité de gérer leurs culturess, alors que les cultivassions de subsistance avec beaucoup de travail à peine peuvent vivre, par ce que toujours la cultivassions de cacao a été la favorite.
La guerre du cacao est une guerre occidentale, soufferte par les paysans ivoiriens. Maintenant après de cinq années de guerre, ils ne peuvent pas assurer sa souveraineté alimentaire. Malgré que certains projets agricoles essaient de faire changer les cultivassions de la production et exportation pour les cultivassions de souveraineté alimentaire comme par exemple le blé, la tradition culturelle, désormais l’inaccessible prix du cacao continue à faire prioriser la plupart des paysans par de cultivassions de cacao. Quelques organisations non gouverna mentales et le même Ministère d’Agriculture essaient de combattre la vulnérabilité nutritionnelle avec des projets qui assurent la souveraineté alimentaire et la productivité agricole. Il y a des programmes comme celui qui a débuté à la zone de Tanda, qui essaient de changer les monocultures de cacao par des cultures communautaires, blé, nyame qui assureraient la productivité agricole et surtout finiraient avec la vulnérabilité nutritionnelle. On est en train de travailler dans les communautés avec les chefs des peuples, pour garantir un changement de tendances productives, et surtout entre les plus jeunes et les femmes, essayer de potentier leurs capacités productives. Les actions se concentrent surtout en l’approvisionnement de biens agricoles, la formation et l’accompagnement des groupes de production pour casser la vulnérabilité nutritionnelle qu’ont causé les monocultures de cacao. Également la réalité dans la plupart du pays continue être des cultures de cacao. Ces cultures n’assurent absolument pas la survie nutritionnelle et font que certains paysans continuent avoir leur futurs en mains du prix de l’or verd qui s’impose dans les marchés boursiers de Londres et New York.
Campanya d'incidència política: participa
Continuant la feina de cooperació internacional que s'està realitzant des de fa 14 anys a Costa d’ Ivori i conseqüents amb el nostre objectiu d’actuar, sensibilitzar i incidir a la nostra societat sobre les diferents realitats i situacions que existeixen al món em iniciat aquesta campanya que s’anomena I després de la guerra, què?
Volem donar a conèixer, denunciar i fer una crida a la responsabilitat dels nostres governs, organismes internacionals i a nosaltres mateixos com a societat civil a través de aquesta campanya, I després de la guerra, què?, sobre la situació que viu la població de Costa d’Ivori. Des de fa més de 4 anys es troba dividida i patint una guerra i les seves conseqüències, que com la majoria dels conflictes s’ha gestat als despatxos d’occident per interessos polítics, econòmics i després s’ha convertit en un dels tants conflictes oblidats.
Milers de persones desplaçades, nens i nenes soldats, dones embarassades i seropositives, drets humans violats, infraestructures sanitàries i educatives desaparegudes, són només alguns dels problemes que pateixen avui els ivorians.
Des de la Fundació Akwaba pretenem ser una veu de denúncia del poble ivorien i de reflexió de la nostra societat amb aquesta campanya.
Afegim diversos links que permetin conèixer l’abast del conflicte que ha petit Costa d’Ivori així com de la seva complexa situació post conflicte, i convidem a tota persona que contacti amb aquesta pàgina a incidir políticament a través de la seva opinió en el fòrum, i a convertir-se en un multiplicador de la campanya amb la difusió dels seus elements.
Internacional Crisis Group
Universitat d'Upsala
Institut dels Drets Humans de Catalunya
Accidentado proceso de paz en Costa de Marfil: Revisión crítica de los hechos
CÔTE D’IVOIRE
Targeting women:
the forgotten victims of the conflict
Jocs de guerra, Cosa d'infants \\ I després de la guerra què?
Des de què, al setembre del 2002 va esclatar el conflicte a Costa d’Ivori, la Fundació Akwaba porta gairebé cinc anys centrant la seva activitat de sensibilització en donar a conèixer les raons del conflicte, denunciar la violació dels drets humans, i conscienciar a la població catalana, de que una guerra no s’acaba amb la crema de les armes. Perquè I després de la guerra què? Aquesta campanya, que ha rebut el recolzament de d’Institut de la Pau, de la Diputació de Barcelona, la Secretaria de Joventut, d’Institut de la dona, del Ministerio de Educación i la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de l’Hospitalet, vol recordar-nos a tots plegats
que molts dels conflictes del sud tenen els seus orígens en despatxos del nord, i que la capacitat de la nostra societat per ser crítica amb si mateixa és imprescindible per poder evitar l’existència d’aquests conflictes en el futur.
Bouaké és una ciutat situada al centre nord de Costa d’Ivori i ha estat una de les poblacions més afectades pel conflicte armat que ha tingut lloc en aquest país des del 2002. Durant aquest temps s’ha convertit en una zona d’assentament i campament base de les fraccions rebels que van ser un dels orígens de la desestabilització social i política del país l’any 2002. Al llarg de gairebé 4 anys de conflicte armat, la població de Bouaké ha viscut una situació social deplorable ambs aqueigs, destruccions de vivendes, violacions i execucions sumàries. Durant el període que abraça de setembre 2002 a juliol 2003 més del 75% de la població urbana va fugir d'aquesta ciutat que encara en aquest moments, mesos després de la signatura de l’armistici l’abril del 2006, encara no han pogut retornar completament. Amb la rebel·lió armada la situació de l'important nombre de nens i nenes que sobrevivien de manera marginal a la ciutat de Bouaké, va empitjorar. Molts altres infants i joves van tenir que fugir amb les seves famílies. Nens i nenes que han perdut els pares i han vist desestructurades les seves vides. Alguns dels nois van ser utilitzats per participar activament dins les zones de conflicte i enfrontament armat. Les noies, per altra banda, van patir de manera diferent l’impacte del conflicte i van ser utilitzades com a serventes dins de les casernes dels grups rebels i moltes d’elles van ser víctimes d’abusos sexuals i violacions i violència física. Molts altres nois i noies han estat igualment víctimes de la guerra en convertir-se en desplaçats i haver d’abandonar les seves cases i els seus poblats. Aquests joves, nois i noies, molts cops han establert uns mecanismes de supervivència marginals i molt vinculats a la violència. La toxicomania juvenil i infantil, l'alcoholisme, la prostitució infantil i la desestructuracióde la personalitat han augmentat espectacularment. És difícil de pensar en una reconstrucció de la pau sense pensar primer en la creació de nous itineraris de futur. La reconstrucció post bèl·lica no implica sols reconstrucció de infraestructures, també necessita rehabilitació de les societats. I les dones han mostrat ser unes de les impulsores més fortes d’aquesta reconstrucció post bèl·lica. Les dones i les nenes no només són les primeres afectades per un conflicte armat sinó que a més han de lluitar amb les seves conseqüències: augment de l’afectació de la SIDA i d’embarassos no volguts que s’incrementen exponencialment durant un conflicte. La capacitació i empoderament de les dones com a eixos de la reconstrucció post bèl·lica són imprescindibles en el cas de Costa d’Ivori. El impuls de les dones és important per mantenir-se com a agent imprescindible en el rol familiar i social malgrat el impacte del conflicte. Sovint les dones s’han organitzat per fer un abordatge comunitari de la seva situació mitjançant la participació activa dins de l’economia local i han sigut l’eix central de la unitat familiar. Aquesta capacitat emprenedora malgrat totes les dificultats, és una de les característiques de les dones africanes que les converteix en elements claus de la transformació post bèl·lica i de reconstrucció dels país. Durant la campanya de sensibilització del 2006 la Fundació Akwaba va demanar a nens i nenes de Gonfreville, Centre d’Acollida de joves a Bouaké i a els nens i nenes de les escoles de l’Hospitalet que dibuixessin el conflicte, i ens mostressin el que era per ells la guerra. La visió d’aquells dibuixos que van arribar de Gonfreville, alguns fets per nens i nenes molt petits, va ser colpidora per tots els que treballàvem a Akwaba en aquell moment. La mirada tendre i al hora estremidora d’aquells nens que a través dels seus dibuixos denunciaven una situació de conflicte i de post conflicte i que reclamaven un futur millor, no podia quedar en un calaix. La campanya I després de la guerra què? i l’edició d’aquest llibre, Jocs de guerra, cosa d’infants, que treu a la llum una selecció d’aquest dibuixos és el resultat del impacte que ens va causar la mirada dels nens i nenes sobre la guerra i les seves conseqüències. Fundació Akwaba vol amb aquesta campanya denunciar i conscienciar sobre les situacions de conflicte i post conflicte que viuen moltes poblacions del sud, però sobre tot volem agrair la força i valentia d’aquest nens i nenes que afronten una realitat terrible, i encara tenen força per mantenir un somriure en els seus ulls. En el camí per editar aquest llibre em rebut el recolzament de molta gent: Sílvia Romero que és va implicar en el projecte des del primer moment, el grup Gunjam Band que van voler donar la seva visió de la situació dels nens a través de la música, Ohiane i Laura d’Akwaba, que conjuntament amb Philipe a Costa d’Ivori, el responsable de la Casa d’Acollida de Gonfreville, han fet possible aquest projecte. L’editorial la Quadriga que va apostar per publicar un llibre dur i difícil. La Mercè i el Jordi, que ens han volgut ajudar a portar a terme aquesta campanya. I molta altra gent, no em voldria deixar a ningú. Gràcies a tots, i sobre tot gràcies a aquest nens i nenes que ens han ajudat a recapacitar i repensar sobre els conflictes.
.jpg)
_1.jpg)
La Fundació Akwaba ha participat aquest any 2009 en la realització de la segona edició del Festival Afrocultural de Catalunya, un espai d'intercanvi cultural mb els pobles africans. 
