Dunia Mbadala Yawezekana, un altre món és possible.

Nairobi va ser aquest mes de gener un conjunt de colors, veus en diversos idiomes, formes de vestir i formes de pensar distintes. Moltes vegades les diferents veus i formes de pensar, com en un babel modern, es confonien i costava de veure la destinació final de les idees que tots compartíem. El lema del Fòrum Social Mundial era "Un altre món és possible", però de vegades el mateix fòrum semblava desmentir aquest lema.

Molta gent es preguntava si la finalitat del fòrum es desvirtuava a causa d'aquest babel modern o si, pel contrari la finalitat última era compartir tantes idees i formes de pensar distintes que conformin un món on el pensament únic no té lloc.

També hi va haver discussió sobre quin tipus de fòrum volíem, marcat des d'occident, racional i de via única, o pel contrari donàvem pas al fòrum que reclamaven molts dels kenyans en protestes de diferents tipus, un fòrum realment obert a tot el món, inclosos els més pobres. Es van fer marxes d'entitats de dones en contra de les inscripcions que la majoria de petites entitats de països pobres, com la mateixa Kenya, no podien pagar, protestes contra els preus del menjar que servia el Winsorf en l'interior del fòrum, que solament els participants rics podíem permetre'ns de pagar, mentre que a tots els petits comerciants de menjars kenyans se'ls havia prohibit l'entrada a l'interior del recinte.

Una activista d'una de les associacions dels barris de barraques (bidonvilles) de Nairobi ens preguntava: "Per què veniu a visitar el nostre bidonville i després no permeteu a la nostra associació participar en el vostre fòrum?" Les incongruències van sorgir des del primer dia de fòrum, i malgrat tot hi va haver una característica que tothom va destacar favorablement, les estadístiques: més del 50% de les associacions participants eren moviments de dones. Les activitats de gènere van acaparar el programa del fòrum, les participants femenines arribaven a un 68% i hi van participar activistes de més de 48 països. El Fòrum Social de Nairobi ha estat un fòrum de dones, on les dones han demostrat la seva força i la seva capacitat per generar noves vies de pensament i de reflexió.

Finalment es va acceptar que un fòrum social mundial no podia tenir dues cares, i es va donar pas a aquestes petites organitzacions kenyanes i als venedors ambulants. I alhora, això ens va fer reflexionar sobre la idea mateixa del fòrum, i quin fòrum volíem per al futur. I la majoria arribàvem a una conclusió: el fòrum té la seva raó d'existir, simplement pel fet d'existir, que una vegada a l'any algú recordi a occident que hi ha altres formes de pensar i d'entendre el món, i que aquestes veus encara que sigui en un veritable babel modern, volen ser escoltades.

L'esdeveniment va reunir a un gran nombre d'activistes, xarxes, moviments socials, ONGs i d'altres grups motivats per aquesta iniciativa.

Els temes tractats van ser diversos, però tots mirant de trobar les eines per a la transformació social i sota el lema "Un altre món és possible".

El nombre de participants en aquesta edició a Nairobi (al voltant dels 40.000) ha estat força menor que en d'altres. Podria ser causa de l'elevat cost i/o a una certa saturació del Fòrum Social Mundial? És cert que el Fòrum també s'ha descentralitzat, que hi ha altres fòrums regionals i temàtics, i que tampoc l'èxit ha de mesurar-se en funció del nombre, però tot i així, pensem que la pregunta segueix sent rellevant, i que el perill de que es produeixi aquesta saturació hi és.

És important plantejar-nos quin futur té el propi Fòrum Mundial i si caldria revisar i/o renovar els objectius d'aquest. És indubtable que des de la seva primera edició, el Fòrum va desbordar àmpliament les expectatives, i prova d'això és la seva expansió geogràfica. És també inqüestionable que moltes de les reivindicacions del Fòrum han passat a formar part de l'agenda política i que s’ha convertit enuna referència a nivell mundial. Tal i com anomena Boaventura de Sousa, "les institucions internacionals i altres àmbits de poder han hagut d'anar incorporant en aquests últims anys certs plantejaments i reivindicacions plantejades en el FSM". En canvi, passades varies edicions, el Fòrum es troba actualment en una incògnita respecte al seu futur sobre el qual existeixen intensos debats. Ha de continuar essent el Fòrum tal i com diu la seva carta de principis un espai democràtic d'idees, d'aprofundiment de la reflexió, formulació de propostes i articulació de les organitzacions de la societat civil sense subscriure declaracions conjuntes o prendre accions col·lectives?

Ha de prendre, pel contrari, un caràcter més ambiciós de propostes fermes i planificar accions col·lectives? La veritat és que aquesta qüestió hauria de ser objecte d'intens debat, entre aquells partidaris de considerar el Fòrum com un espai de trobada i d'intercanvi (donada l’enorme diversitat de les organitzacions que la integren) i qui proposava arribar a posicions úniques, subscriure documents conjunts i dur a terme accions col·lectives. Considerant que de les dues maneres, és necessari una actitud coherent i constant en cada una de les societats que formen en planeta; només d’aquesta manera anirem demostrant "als de dalt" quin món és en el què volem viure.

"El Fòrum continuarà amb la mateixa estructura actual d’espai de trobada; no es pot convertir en un moviment d’acció política en què uns quants dirigeixin i els altres els segueixin", comentava Chico respecte al format del Fòrum. "Al 2008 es multiplicaran al màxim els espais de trobada fent milers d’activitats arreu del món. El futur del Fòrum són els microfòrums locals." "La missió del Fòrum no és fer accions conjuntes per tenir més força; és la societat civil la que ha de canviar les coses."

<

p align="left">Respecte a la manera d’organitzar aquest nou model de Fòrum, Chico assegurava que "l’espai de trobada l’any que ve serà Internet. Estem creant una gran web on la gent pugui comunicar-se entre si i cadascú sàpiga quines activitats faran els altres".

Chico Witaker es va mostrar optimista en l’entrevista sobre el pas endavant que havia fet el fòrum en el continent africà, tot reunint gent separada fins aleshores per fronteres i problemes polítics. A més, havia servit per posar sobre la taula "grans problemes i reptes de l’Àfrica, que, com la sida, són també problemes mundials".

Davant la pregunta de si creia que és factible que el lema del Fòrum, "Un altre món es possible", Chico contestà amb rotundiat: "Sí, sóc optimista. Dins de la societat civil està creixent la consciència que pot canviar les coses si s’activa, s’implica i és connecta amb els altres". Extret de l’Avui, 24 de gener de 2007.

En aquesta xerrada es va parlar de l’exemple concret de l’evolució dels mèdia a Senegal, i com s’ha passat de ser un monopoli estatal en els anys 60, fins arribar a una independència i liberalització durant els anys 90. I tanmateix, els monopolis dels mitjans de comunicació segueixen vinculant els seus continguts al negoci i a les audiències i per això deixen fora les veus independent i alternatives.

Actualment en molts països del continent africà les televisions encara són un monopoli de l’estat, però pel que fa a la premsa i la ràdio el pluralisme està generalitzat. Els mitjans convencionals exclouen les informacions alternatives i explícitament les veus de la població més marginada, els joves i les dones. La majoria del monopolis estan en mans d’empreses franceses o americanes, que no demostren cap interès per crear debat polític, i si vols tenir veus alternatives has de pagar.

És per aquest motiu que en aquest moment estan naixent molts mitjans independents que són utilitzats com a eines de difusió dels moviments socials.

Alternatives Espaces Citoyens ens presenten diverses experiències en aquest àmbit concretes on la participació dels mèdia en un altre món possible implica la participació ciutadana.

Cada dia apareixen més experiències de ràdios en els pobles que ajuden a implementar els programes comunitaris i a sensibilitzar la població en temes sanitaris, tècnics o educatius, sobre l’accés a l’aigua, les dones al mercat, l’atur o les consultes públiques. Aquestes ràdios es desenvolupen de forma gratuïta i voluntària amb programes alternatius i s’intenta arribar a tota la població exclosa, donant veu a dones, joves i, en general, a la població civil. Per altra banda aquestes veus alternatives parlen les llengües de la comunitat i ajuden els animadors comunitaris a intervenir en els programes rurals.

Aquestes experiències portades a terme a Senegal són un punt de partida per la Fundació Akwaba per implementar models similars a Costa d’Ivori, que ens permetin treballar les campanyes de prevenció entorn a la sida i la malària, o els projectes comunitaris de dones seropositives en entorns rurals. Perquè al capdavall, la veritable raó d’aquest tipus de projecte és convertir la ràdio en una veu alternativa, una veu de dona.